Poblacions i Llocs

La fidelíssima Vila d'Alcanar dista de la Ciutat de Barcelona, la seva capital, vint-i-nou llegües, cap al migdia, part està situada a pla, i part a muntanya, als deu i set graus, i deu minuts de longitud, i quaranta graus, i quaranta-dos minuts de latitud. En 30 d'abril de l'any de 1238 Frey Hugo de Folcalquer, gran Castellà d'Amposta, li va donar el títol de Vila: gaudeix el renom de fidelíssima per gràcia especial del Rei Don Felipe V concedida en 17 de desembre de l'any de 1709. És abundant en fruites per les moltes nòries que en si amaga. Té dos-cents vuitanta veïns a una Parròquia, amb títol de San Miquel, i un hospital per als veïns. Hi ha al seu terme una ermita de la Mare de Déu del Remei, col·locada al recinte d'uns rocams; al pas que la verdor dels xiprers la pregonen malenconiós, i erm; el cant de diferents aus, i ocellets la publiquen deliciós paradís, fent-la més delectable el vast, i dilatat camp de cristal·lines aigües que es descobreix des de la mateixa ermita. Té per Armes en escut quarterat, al primer a camp vermell un Castell d'or: al segon de plata un Lleó de púrpura: al tercer camp blau tres flors de Lis d'or; i a la cambra una Creu, en camp de plata, i a cada costat de l'escut una espiga de blat, i al timbre una Corona ducal, i orlat tot l'escut amb aquesta menció: in praemium , demonstrationem singularissima fidelitatis , haec Regia, a Rege accepi.

Espinalt i Gacia, Bernard, Atlante Español T. VI . pàg. 137-139

Nascut a Sampedor, Catalunya; el 1778 era oficial del Correu General de Madrid i sis anys després ascendí a administrador principal del Correu de València. Era soci de número de la Reial Societat Econòmica d'Amics del País de Madrid. Va escriure L’ Atlante español o Descripció general Geogràfica, Cronològica, i Històrica d'Espanya, per Regnes, i Províncies; publicada en catorze volums a Madrid, a la Impremta d'Antonio Fernández, entre 1778 i 1795. També fou famosa la seva: Guía general de Postas y travesías de España (Madrid, 1794), on recull totes les carreres postals de l’època, que anà publicant en anys successius.

Amadeu Muria

El 1823 es produeix l’alçament de les partides reialistes contra el govern constitucional què lluitaren per la restauració de Ferran VII com a rei absolut, el Rei Tot Sol, deien els absolutistes. Entraren a Espanya les tropes franceses, els Cent Mil Fills de Sant Lluís, l’exèrcit liberal després d’una feble resistència es replegà dins de ciutats com Tarragona, Barcelona o València i aconseguiren convenis amb les tropes invasores que garantiren les seves persones i bens amb la presència en aquestes ciutats de guarnicions franceses. El corregiment de Tortosa en canvi caigué en mans de la divisió reialista de Móra d’Ebre. El mariscal de camp Chambó amb els seus batallons va penetrar a Tortosa i no deixà mai que la guarniren tropes estrangeres.

Quan l’exèrcit reialista ocupà Gandesa, reposà el batlle, Antoni Font, i l’ajuntament de 1820, d’abans el Trienni Liberal (1820-1823); al cap d’uns mesos, un cap militar dels absolutistes deposà l’ajuntament i nombrà batlle a Josep Lluís regidor degà i comandant dels voluntaris reialistes, força armada que s’havia creat a imitació dels milicians voluntaris del període constitucional. Amb el nou consistori començaren els desordres a Gandesa, que es produïen en l’anonimat de la nit: pedrades a les cases dels liberals, trets i insults. Davant d’aquesta situació el governador i corregidor de Tortosa, Antonio García Conde, amb l’acord de la Reial Audiència va reposar l’anterior ajuntament i l’alcalde Antoni Font, amb alguna variació de regidors. De moment acabaren els aldarulls, si més no amb el temps augmentà el malestar que es feu extensiu a les poblacions properes, de l’actual Terra Alta, aleshores integrada al corregiment de Tortosa.

Davant la renovada intranquil·litat, la Reial Audiència obrí, per disposició del capità general de Catalunya i president de la Reial Audiència marqués de Campo Sagrado, un expedient general de nom prou significatiu: Expediente Pacificación de Gandesa, Batea y Villalba. Tot seguit es comissionà a Ramon Montagut de Móra d’Ebre per tal que es presentés a Gandesa i informes in situ de la situació a la població. El 14 de juliol Montagut des de Móra trameté un informe amb les conclusions que defensava a Campo Sagrado. L’escrit denota que l’autor d’ideologia reialista veia una amenaça en els liberals que seguien residint a Catalunya i no s’exiliaren. Principià per acusar el batlle de Gandesa, Antoni Font, al que qualificava de liberal exaltat, i digué que no podia veure els voluntaris reialistes ni en pintura, que els desarmà per tot seguit armar milicians i miquelets (semblar ser, que l’alcalde amb veïns armats feien rondes per la nit per evitar desoris) acusava que el fill del batlle, fos milicià voluntari mentre l’època constitucional, també senyalava el regidor Gregori Batiste com a liberal moderat. Veia la general agitació que experimentaven les poblacions de Gandesa, Batea, Pobla de Massaluca i Caseres com promoguda per l’advocat Joaquim Alcorisa, veí de Batea, que romania a Barcelona, a qui definia com un subjecte acostumat a manar, i afirmà que tant ell com el seu difunt pare estaven acostumats a manar i governar aquests pobles de manera que eren com els seus reis, i en veure’s destituït del que tan desitjava, i separat de la seva població per haver estat diputat provincial quan el Trienni Liberal, i com que hi tenia molts corifeus, tan a Gandesa com a tot arreu, feia tot el que podia perquè els regidors de les dites poblacions fossin del seu partit. Acabà demanant a l’Audiència que no es permetés entrada a cap escrit d’Alcorisa, i recomanà la remoció de l’ajuntament i que s’enviés un destacament de força armada de setanta homes per reprimir els excessos i multar els responsables.
Ni Campo Sagrado ni ningú veieren factibles les recomanacions de Ramon Montagut, i es designà un segon comissionat, aquesta vegada sense vincles amb el territori, Josèp Victorià de Gibert advocat i relator de la Reial Audiència. Efectivament Gibert es va presentar a Gandesa on complí l’encàrrec que no enllestí en la seva totalitat, doncs quan de Gandesa hagué de passar a Batea per tal de seguir la investigació, trobà la població amb els ànims tan alterats que desistí de completar la comissió i per fi es retirà a Reus, segons ell malalt, des d’on va trametre el seu informe a l’Audiència.

osep Victorià descrigué amb vehemència l’estat dels fets: Una vegada es restaurà el consistori d’ Antoni Font, aquest armà veïns de confiança per fer rondes per la nit. Els voluntaris reialistes que eren els que causaven els desordres es dividiren, uns fugiren de la població i els altres s’acomodaren a la nova situació, així finalitzaren els aldarull, posteriorment tornà a la població Josep Lluís protegit d’un escamot de força armada que comanava Diego Figarola per disposició del governador militar se Tortosa, tornaren els pròfugs i es reanimaren els reialistes que romangueren a la població, és reiniciaren els incidents, en concret una nit van ferir a Font a pedrades mentre feia la ronda.

Aquest és l’estat d’anarquia en què es troba Gandesa, perquè el partit del batlle i ajuntament és molt nombrós i de tots els rics perquè el creuen capaç de mantenir l’ordre, el partit de Lluís és curt en nombre i quasi tots pobres de manera que sembla la guerra dels pobres contra els rics, els de Lluís tenien a favor seu ser els voluntaris reialistes i tenir la protecció del governador militar de Tortosa motegen a tots els altres de negres, afirmava el comissionat, tot seguit entrà en algunes contradiccions perquè afirma que per a ell no hi ha tals negres ni blancs, que quan l’alçament només 31 o 32 veïns es van integrar a l’exèrcit reialista per la justa causa. Que en tornar van ser llicenciats perquè eren casats i només tres van formar part del nou cos de voluntaris reialistes, i la major part de la resta eren de l’opinió del batlle i ajuntament, és a dir negres; també, eren de l’opinió del batle tots els que havien estat constitucionals, i ho justificà amb l’argument que en voler l’alcalde assegurar tant l’ordre aquells li fan costat. Acabà reconeixent que els desordres no eren excessius, però a causa de l’actitud de les dues parts assegurà que era necessari prendre mesures, s’entén que perquè no anés a més l’enrenou. Tot seguit passà a recomanar: Treure a Lluís del cos de voluntaris reialistes, dissoldre els voluntaris reialistes i fer un nou allistament, evitar que els nous allistats fossin jornalers perquè això perjudicava molt el cultiu del camp, que passi a Gandesa un militar prudent que no sigui Figuerola, destituir a Antoni Font de batlle, perquè no sembli que han guanyat uns o els altres, i ningú canti victòria. Fer escriure una llista per a la terna de nou batlle a Lluís i una altra al capellà i escollir una tercera terna que no estigués en cap de les dues anteriors.

El 1825 el malestar ja s’estengué a bona part del territori, Tortosa fou el centre de les primeres conspiracions absolutistes i l’inici de l’alçament dels Malcontents. Quan l’estada de Ferran VII a Catalunya amb un exèrcit expedicionari comandat del compte d’Espanya liquidà l’alçament dels Malcontents, encara al corregiment de Tortosa s’alçava per darrer cop la darrera partida de Malcontents capitanejada per Ralda de Godall, que es dirigí als Ports on van capitular amb el capità General de València que els havia estat perseguint per la Tinença de Benifassà. D’altra banda, Gandesa a la Primera Guerra Carlina demostrà el seu tarannà liberal i es resistí a les tropes de Cabrera fins que no va poder més. Joaquim Alcorisa fou desterrat de Catalunya pel compte d’Espanya i en el futur militaria al partit Liberal Progressista, essent diputat al Congrés en diverses legislatures.

Expediente de pacificación de Gandesa, Batea y Villalba (ACA)