La Navegació per l'Ebre i el mar

El vapor Astúries de 362 tones de la matrícula de Gijón va encallar el 26 de setembre de 1878, a les dotze de la nit, a les boques de l’Ebre, al SE de la barra a mil metres del far, quatre hores després d’haver deixat el port de Tarragona (la consignatària en aquesta ciutat era la senyora Irene Vidal vídua de Carabia). Es dirigia a València i als principals ports de tota la costa espanyola seguint un periple que l’havia de portar al port de Bilbao. Navegant vent NO, va tocar amb un banc de sorra. El capità Nicanor Piñole, va creure poder sortir de l'atzucac tot forçant les màquines, la qual cosa no va aconseguir, ben al contrari va deixar completament encallat el vaixell. El vaixell portava 76 pipes d’aiguardent, 50 sacs d’ametlles, 8 d’avellanes i 50 bales de paper, 65 dotzenes d’escombres i 2 fardells de teixit, també alguns passatgers. En veure que no entrava aigua a la nau, la tripulació i els passatgers van romandre a bord fins a l’alba, quan van hissar la bandera d’auxili.

De seguida van comparèixer pescadors de la barra, que van ajudar a baixar els passatgers, i també hi va acudir el canoner Bidasoa. El comandant i la tripulació d’aquest van col·laborar en les primeres tasques de salvament. La tràgica conseqüència d’aquest sinistre va estar el suïcidi del capità; que després d’haver intentat vàries vegades llançar-se al mar, cosa que va impedir la tripulació; a les quatre del matí, fent veure que anava a examinar el rumb al portolà, va entrar a la cabina de coberta, va apagar el llum i es va disparar un tret a la templa, que el va deixar mort. El cadàver va estar dipositat al cementiri de la Cava, en espera de ser traslladat a Tarragona, col·locat en una caixa de zinc. Aquest infeliç, que només portava a sobre una targeta de visita i un paquet de cigars, deixà a Gijón, la seva ciutat d’origen, un fill i una esposa.

Diario de Tarragona del 19/09/1878 i del 29/09/1878.

Barcelona, 20 de febrer del 1846.
Ajuntament constitucional de Barcelona. -Secció de govern.

D'acord amb el que disposa la llei de 9 d'abril de 1842 s'ha procedit a instància del Sr. Carlos Torrents i Miralda a la instrucció d'un expedient d'indemnització de perjudicis ocorreguts en el naufragi de la polacra espanyola Iberia, el seu capità D. Martí Rosés, succeït a la platja del Fangar del districte naval de Tortosa en 7 de març de 1840 i punt ocupat llavors per l'exèrcit carlí ; en la seva conseqüència es fa saber la formació de l'expedient indicat perquè tota i qualsevol persona que pretengui examinar o contradir allò obrat en aquell a instància de l'expressat Miralda, s'acosti a aquesta alcaldia, que per espai de 8 dies a comptar del de la data estarà de manifest l'expedient expressat. Barcelona 20 de febrer de 1846. Erasme de Janer.

El Diario de Barcelona del dimecres 17 de juliol de 1839 publica que a mitjans del proper agost sortirà d'aquest Port per a Rio de Janeiro la molt velera i acreditada polacra Carlota, folrada en coure de primera marca, el seu capità D. Jose Fontanills, admetrà alguna càrrega.
Al mateix temps i per a aquest destí donarà la vela la molt bonica i nova polacra Iberia, de primer viatge, el seu capità D. Martí Roses, admetrà alguna càrrega i passatgers per als que té excel·lents comoditats a més del bon tracte i cura que aquest capità ofereix en el seu viatge. Es despatxen al consolat de Bèlgica, carrer de la Mercè, n. 13.

A l’agost trobem la nova polacra Iberia que surt del port de Barcelona en destí al port de Màlaga i no serà fins a primeries de setembre que la nau sortirà amb càrrega de vi per a Rio de Janeiro, Pernambuco (Brasil) i Montevideo (Uruguai). A poc de tornar d’Amèrica, el 7 de març de 1840 naufraga a la platja del Fangar, tot estrenada l’any anterior. Hem tornat a trobar navegant una polacra Iberia el 1.846, capità Josep Carbonell. En concret feia un viatge a Marsella amb vi i aiguardent i altres càrregues el juliol, una altra vegada amb fusta, al llarg de 1846 no para. Amb tota probabilitat no era la mateixa, ja que entre 1939 i 1845 no torna a apareix aquest nom en les entrades i sortides del port de Barcelona.

Bibliografia
El Constitucional, 25/8/1839
El Constitucional, 13/9 / 1839
Diario de Barcelona,16/7 / 1846.
Diario de Barcelona, 21/02/1846

Pollacra
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet (ultra el bauprès), d'una o de dues peces, sense
encreuar i sense cofes, amb vergues i amb el major eventualment proveït de botavara (en la
pollacra rodona), aparellats com els dels bergantins.
Era propi de la Mediterrània i des de la darreria del s XVIII, i mentre durà la navegació a vela
aparellà només veles quadres
Gran enciclopèdia catalana