Les hores i els dies

No podem parlar de Nicolau Camús sense presentar abans al funàmbul Blondín que fou el seu mestre sense que s’ho proposés. Blondin, Jean François Gravelet Blondin, Saint-Omer 1824, feu els seu primer aprenentatge a l’École de Gymnase de Lyon. El 1855 fou contractat per una companyia americana amb la qual estigué de gira durant tres anys sobresortint en els exercicis de funambulisme i en els de gimnàstica. L’hivern del 1858, ja pel seu compte, va concebre l’idea de passar d’una banda a l’altra de les cascades del Niàgara sobre una maroma. L’estiu de 1859 es presentà a la població de Niagara Falls i emprengué els preparatius. El 30 de juny del mateix anys creuava per primera vegada sobre la maroma la gorja del riu en presència d’unes 15.000 persones, la premsa americana li donà un ressò que tingué repercussió mundial, el 17 de juliol el tornà a passar, el 5 d’agost ho feu donat saltirons sobre la corda i fent exercicis gimnàstics, el 19 d’agost creuà portant un home a l’espatlla, el 27 ho tornà a fer amb grillons als turmells, el 2 de setembre el traspassava de nit amb un casc amb focs d’artifici. L’estiu de 1860 el passà força vegades portant diverses càrregues i el 14 de setembre de 1860 passà la corda per darrera vegada davant una multitud i d’un bon grup de notabilitats americanes i europees. La fama adquirida d’heroi del Niàgara li permeté fer gires per Amèrica i per Europa amb exhibicions semblants.
El Diario de Barcelona del 10 d’abril de 1863, anunciava a primera pàgina a la plaça de bous de la Barceloneta, aleshores única a Barcelona, coneguda pel Torín: Una gran extraordinària funció del cèlebre Blondin, el diumenge dia 12 a les cinc de la tarda. A la primera part també estava anunciat entre altres actuacions: dislocacions sobre taules i botelles pel senyor Camús, quadres a les argolles pels senyors Camús germans, Venus i Coll.
Blondin es va passejar, córrer i asseure’s al llarg de la corda de 450 pams i a una alçada de 180. Després hi realitzà exercicis gimnàstics i per més difícil encara la va creuar amb els ulls tapats i amb un sac per sobre que li cobria mig cos. Al final passava la corda amb un carretó i un casc amb focs d’artifici. Es repetí la funció el següent diumenge 19 d’abril amb el mateix èxit de públic a pesar de la pluja, cridà l’atenció dels presents el berenar sobre la maroma, on va haver de carregar la taula i la cadira, amb una botella de “Champagne” amb la qual brindà pel públic. En acabar el francès va ser passejat pel públic al voltant de la plaça en senyal de triomf. El 15 d’abril actuà per primera vegada al Liceu, hi realitzà dues funcions tot aconseguint que el públic es bolqués amb el mateix entusiasme que al Torín. Seguí la gira per Espanya, que el portà entre altres ciutats a València, Madrid i Sevilla, no cal dir la gent que la seva fama portava a veure l’ espectacle.

Nicolau Camús que havia actuat com gimnasta del que avui en diríem teloner de Blondin, dirigia el Gimnàs Tarraconense. El Diario de Tarragona del 6 d’abril de 1866 inseria a primera pàgina un anunci del Tarraconense que oferia classes de gimnàstica, no només a nens i cavallers, sinó també a senyores i senyoretes, això sí amb horaris diferents. Crida l‘atenció que mentre els homes havien de pagar 20 rals per trimestre, la tarifa femenina era el triple de cara.
Com hem vist Camús actuava com gimnasta i exercia de professor de gimnàstica al seu local de Tarragona. Si més no impressionat, sens dubte, per les habilitats i èxits de l’heroi del Niàgara decidí actuar com a funàmbul. Entre 1863 i 1866 tingué un trienni per preparar-se, el darrer any quan estava convençut que podia emular Blondín decidí donar-se a conèixer com funàmbul tot creuant l’Ebre per sobre una maroma.

La Abeja Montañesa de Santander recollia la descripció que des de Tortosa feia un corresponsal el mateix 30 d’abril. Escric sota la sorprenent impressió que m’ha produït l’atrevit pas per sobre de l’Ebre del ja cèlebre funàmbul senyor Camús. Havent afrontat despeses immenses i sense altra aspiració que la de la glòria, dirigí ell mateix la col·locació de la maroma a uns 16 metres d’alçada, en un punt del riu que en té uns 200 d’amplada. La gent no ho creia possible amb més motiu quan aquests dies s’havia produït una respectable riuada, que ha vingut a donar més importància i celebritat al valent gimnasta que amb la major sang freda ha aconseguit sorprendre’ns a tots.

A les sis de la tarda milers de persones d’aquesta ciutat i pobles immediats, emplenaven per complert les dos ribes de l’Ebre. Ha pres la barra d’equilibri (el balancí), i agenollant-se unes vegades i sostenint-se amb un sol peu d’altres, asseient-se i aixecant-se als punts de més profunditat del riu i seguint el ritme del compàs de la música que tocava al mig del pont, ha aconseguit passar i repassar el primer riu d’Espanya. Gloria doncs al senyor Camús que des d’avui podrem nomenar el Blondin català. A pesar de no haver-li reportat aquest espectacle ni la mitat del que puja la instal·lació de la maroma, demà el repeteix, Perquè s’espera que aquesta nit augmentarà la crescuda del riu, i com major sigui aquesta més majestuós serà l’espectacle. El fotògraf senyor León ha situat el seu aparell i l’ha fotografiat sobre el mig del riu.

La Paz de Murcia del 9 de maig de l’any citat recull l’article que la Voz del Progreso de Tortosa, feu de la segona demostració. Tot ha semblat combinar-se per fer més imponent aquet arriscat exercici. El riu fa uns dies que ha experimentat una important crescuda, i aquesta nit venia bastant ple. A darreres hores de la tarda el cel s’encapotà. Se sentí el tro i núvols apinyats es dirigiren des de la muntanya de Caro, al SO, al N, a dos quarts de set començava a caure una lleugera pluja malgrat la qual la immensa gentada que ha acudit a presenciar la funció no s’ha mogut del lloc, l'entrada de la nit i els núvols han enfosquit del tot el cel, a penes es distingia la maroma, només els punts finals il·luminats per dos fanals de vidre de color que projectaven una sinistra llum vermellosa.

Gairebé es desconfiava que amb tan mal temps el funàmbul s'atrevís a emprendre la seva perillosa marxa enmig de la foscor més absoluta, quan un crit general anuncia que el Senyor Camús va a passar el riu. L'escena ha sigut indescriptible, tota la poesia i els trets de la imaginació més fecunda no serveixen per imaginar ni menys descriure un quadre tan sorprenent.

La silueta més aviat que la persona del Sr. Camús amb la seva capeta blava travessant el riu, les ràpides i espesses onades passen sota els seus peus, trencant-se en perillosos remolins, ens semblava un d'aquests fantàstics éssers descrits a les novel·les de Walter Scott. Quan el funàmbul arriba a la meitat del riu la pluja para. En aconseguir finalitzar a la banda de la ciutat un visca general cau sobre l'heroi així com una atmosfera d'aplaudiments. Nosaltres ens associem en aquest ressò que de sengles vores de l'Ebre han saludat el Sr, Camús i ha estat un homenatge tributat a la seva intrepidesa i serenitat.
El Diario de Tarragona publicà el 4 de maig del mateix any un extracte de l’article que dedicà a Camús La Actualidad de Tortosa sobre el segon pas del riu, la nit del dimarts, dia 1 de maig: ... fou una nit de pluja, a pesar del temps una immensa multitud omplia les dues riberes del riu, igual que la tarda del dilluns, 30 d’abril, l’hora era a les vuit, la gent pensava que l’espectacle no es podria dur a terme, el senyor Camús , menysprea la tempesta, s’avançà impàvid en mig de les ombres a creuar l’Ebre, la pluja fuetejant el seu cos, el ven fent-li oscil·lar la maroma, i l’aigua rugint tronadora sota els seus peus, doncs el riu havia augmentat el cabal tres metres i quaranta centímetres sobre el nivell de l’estiatge. Només es distingia un cos fosc creuar sobre l’avenc , la multitud callava ; el cadenciós so de la música omplia l’aire i s’ajuntava al monòton caure de la compassada pluja. En això ressona un crit d’entusiasme a l’espai; el senyor Camús havia arribat a l’altre costat de l’Ebre. Descansa un breu moment, la pluja para, i reprèn la tornada per la maroma, en arribar a la mitat de la corda realitzà perillosos exercicis d’equilibri i sorprèn al públic en asseure’s a la maroma, on encengué un havà, s’aixecà i quasi corria per sobre la corda... Aclamacions unànimes acolliren de nou al senyor Camús quan arribà a l’extrem de la maroma; l’espectacle havia acabat, però la impressió que deixà en els ànims no s’esborrarà fàcilment. El senyor Camús en aquesta nit inoblidable quasi ratllà en la sublimitat del meravellós.

El corresponsal del Diario de Barcelona, amb data d’1 de maig escriu des de Tortosa: ahir vaig dir que Camús es podia dir el Blondin català i avui rectifico, perquè des d’ara a Camús li serà prou la celebritat del seu nom. Acaba de fer una heroica barbaritat. L’Ebre ha continuat creixent des d’ahir a la tarda, les segues aigües torrencials presentaven un aspecte imponent; a pesar d’això el Senyor Camús digué que tant si rebia uns focs de bengala, com si no passaria i repassaria la maroma, a dos quarts de nou. Una mica abans d’aquesta hora es feu fosc, i després seguí una copiosa pluja, i es mogué un fort vent. En aquestes circumstàncies es desitjava la suspensió de l’espectacle. Quan de sobte es veié a Camús a l’alt del triangle disposat a emprendre el perillós passeig. Un crit espontani i unànime de: no, no, que no passi, sorgí de la sobresaltada multitud. Encetà Camús el seu viatge, perdent-se en la foscor com un fantasma. El silenci regnà uns minuts, interromput només per la pluja, el vent i el sord bramul del corrent del riu, que donaven en aquesta majestuosa escena un tint de sublim malenconia indescriptible. El funàmbul no es veia y es dubtava si seguia sobre la corda o hauria caigut al corrent del riu, quan es veié triomfant aparèixer a la part oposada del riu va rebre els entusiàstics visques del públic. No es cregui exagerada la descripció que he fet. No ho creurà qui sigui que hagi presenciat el conjunt de circumstàncies que s’ han combinat i agrupat per donar a l’empresa que acaba de portar a terme Camus el nom d’una heroica barbaritat que no serà gaire repetida.

L’1 d’octubre passava i repassava el Guadalquivir amb el mateix èxit, no parà a partir d’aleshores de fer gires per les principals ciutats catalanes i espanyoles amb companyia pròpia, l’heroi de l’Ebre i del Guadalquivir acostumava a repetir cadascun dels exercicis que aprengué de Blondín amb les mateixes dificultats. Fou continuador seu a igual alçada el funàmbul espanyol Federico Arsens, a qui corresponen les tres darreres imatges que acompanyen al text. Blondín, l’heroi del Niàgara no tornà a actuar ni a Barcelona ni a Espanya, havia creat escola i ja no feia falta.

Fonts:
Charles Blondin. https://es.wikipedia.org/wiki/Charles_Blondin.
La Abeja Montañesa, 8 de maig de 1866.
La Paz de Murcia , 9 de maig de 1866.
Diario de Tarragona, 4 de maig de 1866.
Diario de Barcelona, 2 de maig de 1866.
La Ilustración Española y Americana. 15 d’agost de 1879.
El funámbulo español D. F. Arsens, en sus
ejercicios sobre la maroma,  8/7/1879
imatges

Diu un col·lega que malgrat les últimes neus, i contra el que temien els agricultors, no se n'ha ressentit ni mol ni poc la collita de l'ametlla a Tivissa, Ginestar, Mora d'Ebre, Benissanet ni altres pobles d'aquella regió que deuen la seva principal riquesa á la producció d'ametlla. En els termes d'Ulldecona i Freginals va causar La nevada última grans destrosses als arbrats. A Godall i Santa Bárbara ha passat el mateix, segons es diu, si bé en aquest darrer poble els danys no són de tanta consideració com en els anteriors.

Diario de Tarragona, 25/03/1887. Pàg. 2 de 4

El periòdic el Corresponsal de Madrid del dia 2 de setembre de 1842 recollia la informació de fortes pluges a Catalunya, d’Igualada li escrivien el 26 d’agost: Han estat extraordinaris els aiguats d’aquests darrers dies. Es calculen les pèrdues en 70.000 o 80.000 duros, la riera que havia aconseguit el seu màxim nivell el 1803, ara la riera ha arribat vuit pams per sobre la senyal de 1803. la tronada ha derruït cases, horts i un pagès que havia pujat a la teulada de casa seva amb quatre fills, en enfonsar-se aquesta han perit tots cinc, molts animals morts, no es recordava una desgràcia tan gran com aquesta; comunicava també una informació de Barcelona del dia següent al Constitucional: Ens han dit que les aigües de l’Ebre han crescut. la tardança del correu del Madrid per no poder passar el Cinca corrobora aquesta notícia; a Maçanet de Cabrenys hi ha hagut greus desgràcies; edificis i terrenys perduts i alguns infeliços ofegats; el Francolí per la part de Tarragona desbordat, ha fet mal als propietaris de molins, hortes i altres possessions... Davant d’aquesta informació, des de Benissanet escrigué un corresponsal anònim el dia 6 del mateix mes, per explicar com va ser l’origen d’aquesta tempesta que tants d’anys havia causat.

En el número del diari de V. del 1r del corrent, veig que en un lluminós discurs posa V. en clar les causes que van produir el furiós aiguat que tantes desgràcies ha ocasionat, i per si de cas en algun altre article toca V. aquesta matèria he cregut convenient donar a V. alguna notícia sobre l'origen de la tronada. A la nit del 22 d'agost a això de les 8, es va formar una borrasca per la part del Perelló, poble de la costa a sis hores d'aquesta, i la tempesta que va durar 24 hores, va estar gairebé sempre en un mateix punt abraçant part del mar i part de la terra, llampegant i tronant sense interrupció fins a set o vuit de la tarda del 23 en què va moure vent Llevant i va empènyer els núvols cap a la Serra de Cavalls, que és una muntanya una mica elevada situada entre aquest poble i la ciutat de Gandesa, al punt de la qual es van anar acumulant molts núvols. A les dotze de la nit va començar a tronar i ploure força, i a la una va despertar tot el veïnat el gran cop d'aigua, que afortunadament no va durar més que fins a les tres, podem assegurar que si hagués durat doble temps, s'hauria inundat tot aquest territori, no obstant va fer mal de molta consideració, va trencar marges, calçades, espatllà camins i inundà horts. L'Ebre va baixar furiós a les 7 del matí tot cobert de fustes, arbres de tota espècie i alguns aixovars de pagès. Afortunadament no hem de lamentar cap desgràcia a les persones. La tronada va marxar en direcció a la serra de Montsant, distant set hores d'aquí, i té V. molta raó per dir que anava seguint les muntanyes més elevades. El fet d'haver-se aixecat una mica de cerç va ser motiu perquè la tronada portés la direcció oriental.

El Corresponsal, 2 de setembre de 1842. Madrid
El Corresponsal, 16 de setembre 1842.

A partir de primeries de març, sovintegen a la premsa de Tortosa i Tarragona notícies vers la instal·lació de la línia telefònica a l’actual comarca del Montsià, en concret podem llegir al Correo de Tortosa del tretze d’aquell mes: En la darrera sessió de la Mancomunitat de Catalunya a proposta del conseller de Telèfons senyor Guasch Monravà, s’acordà prosseguir la construcció de la línia telefònica Godall La Galera Santa Bàrbara.

El tres d’abril publica un corresponsal, quedarà completada la xarxa telefònica d’aquesta comarca amb la instal·lació d’un mitjà tan útil a les poblacions de Godall, Galera, Ulldecona, La Sènia i Masdenverge.

El Diario de Tarragona del vint-i-u d’Abril informa que han començat els treballs de l’extensió de la línia de telèfons de la Galera i de Godall. Que Aquests treballs s’estan realitzant amb molta activitat, i que es casi segur que en un plaça relativament curt gaudiran aquests pobles de la important millora del telèfon. 

Tot seguit, a l’edició del dissabte 30 de maig se’ns diu que aquesta setmana s’inaugurarà el telèfon interurbà entre Tortosa i el poble de Godall. Es a dir, que podem concloure que la línia telefònica al Montsià ja estava acabada o quasi a finals de maig de 1925.