La Guerra Civil

L' expedició a Mallorca i la intervenció italiana contra la República

A començaments d’agost de 1836, surt del port de Barcelona, l’expedició del capità Bayo a Mallorca, que era en mans dels nacionals. El gruix de la columna militar estava formada per comunistes del PSUC, milicians d’Estat Català i anarquistes de la CNT, a les ordres del tinent coronel d’aviació Alberto Bayo Giroud, que havia aconseguit el suport de la Generalitat per a la seva empresa de recuperar Mallorca, va mobilitzar considerables recursos materials, així com el transport marítim. El govern de la República va facilitar vaixells militars per recolzar l’operació, donat els fets consumats, però mai va assumir el projecte com a propi, que va quedar com un affaire de la Generalitat de Catalunya. La premsa dels alçats deia que Companys es treia de sobre els marxistes de Catalunya per enviar-los a morir a Mallorca.

Al mateix temps, una altra columna de guàrdia civils i milicians anarquistes salpava del port de València comanada pel capità de la Guàrdia Civil Manuel Urribarri per tal de col·laborar amb l’empresa. Catalans i valencians van ocupar Eivissa el 2 d’agost i Formentera cinc dies després sense pràcticament resistència armada. Diferències de criteri entre Bayo i Urribarri van produir que aquest es retirés amb la columna valenciana i no participés en el desembarcament de Mallorca. El 13 d’agost, tornava a València. Mentre Bayo es va dirigir amb el gros de l’expedició a Maó on va retardar el desembarcament, temps que els nacionals de Mallorca van aprofitar per demanar ajut a Mussolini.

El 16 d’agost a la una de la matinada, s’embarcava a Maó la columna a bord dels transports, acompanyats per dos destructors i el vaixell hospital Marqués de Comillas per dirigir-se al sud de Portocristo a l’illa de Mallorca; a les quatre del matí, van desembarcar els primers homes sense problemes. Hi va haver enfrontaments que van mantenir els republicans a la franja de platja que havien ocupat amb poca penetració dins l’illa i a molta distància de Palma. Cap a fi d’agost, va arribar a l’illa el vaixell italià Morandi amb l’ajut reclamat pels nacionals, que transportava tres caces Fiat CR32, tres hidroavions Macchi 52, uns 300 bidons de gasolina, 12 metralladores, projectils de bateria antiaèria i bombes d’aviació. El nou reforç de l’aviació italiana va ser decisiu en l’evolució dels esdeveniments, va fer fora de combat els hidroavions republicans i sobretot posava en risc els vaixells republicans. Davant aquesta amenaça, el nou govern de la República presidit per Largo Caballero, amb Prieto al cap del ministeri de Marina i Aire va decidir retirar els vaixells de suport a l’operació.

El dia 3 de setembre, es van presentar davant la platja el cuirassat Jaume I i el creuer Llibertat. En aquest segon vaixell, Bayo va rebre l’ordre procedent del govern de retirada immediata, s’havia d’efectuar aquella mateixa nit. Les preses de la retirada van causar pèrdua de material i d’una partida d’homes que no va poder reembarcar. La premsa dels nacionals ho va presentar com una derrota de l’expedició Bayo. El dia següent arribaven a Barcelona el Marqués de Comillas, el destructor Almirante Miranda, i el cuirassat Jaume I, el guardacostes Tetuán i varius mercants, el dia 5 arribava el Mar Negro a València amb 4.000 homes.

Manuel Villegas agregat militar a l’ambaixada espanyola a Roma, que amb altres havien fet fora a l’ambaixador republicà i s’havien fet amb l’ambaixada per als alçats, va presentar al ministre d’exteriors Ghaleazzo Ciano, una aventurada proposta titulada: Utilización de Mallorca como base aérea puntual, en la qual proposava la creació d’una força aèria a l’illa no només defensiva sinó també ofensiva per atacar tota la costa mediterrània republicana. Ciano la va considerar molt interessant i la va passar al sotssecretari d’Estat per a l'Aeronàutica general Giusseppe Valle perquè la poses en marxa.

Els republicans no tornarien a intentar cap desembarcament a Mallorca, i en canvi Mussolini i el seu ministre d’exteriors Ciano, que va considerar sempre que el suport a l’Alçament havia estat cosa de Mussolini i d’ell, es van abocar a facilitar l’aviació Legionària, amb la principal base a Mallorca. En el curs de la guerra civil la Regia Aeronautica (l’aviació italiana) facilitaria 1.435 pilots i 764 avions, entre caces, bombarders i avions de reconeixement.

Es va constituir a Mallorca entre d’altres el grup: XXV Gruppo pipistrelli delle Baleari (grup XXV ratpenats de les Balears) amb onze bombarders nocturns Savoia-Marchetti S81, al comandament del general Velardi. L’S81 era un avió de bombardeig pesat de fabricació italiana amb tres motors Piaggio de 670 cavalls. Armat amb sis metralladores i una carrega possible de 1.200 quilos de bombes. Una velocitat màxima de 320 km/ hora, una altitud de 7.000 metres i una autonomia ratllant els 2.000 km.

El Adelantado, diari de Salamanca, el 24 de gener de 1937 publicava que els químics francesos fabricarien gasos tòxics per als rojos. L'afirmació es basava en una notícia treta de l’Echo de Paris; assegurava aquest diari que el 5 de gener varies personalitats del món científics s’havien reunit al laboratori del Col·legi de França amb el químic anglès Dutt, perquè es posés al servei del govern de la República, li van oferir la direcció tècnica general de tres fàbriques per a la fabricació d’explosius i gasos tòxics, una a Barcelona, l’altra a l’Arsenal de Cartagena i la tercera la Societat Electroquímica de Flix.

La fàbrica de Flix havia estat constituïda el 1897 amb capital alemany procedent de la Chemische Fabrick Elektron i Elecktrizitäts AG per a la fabricació de productes químics derivats del clor i de la sosa càustica. Destruir-la era l’objectiu dels ratpenats Savoia-Marchetti S81 que es van presentar sobre Flix la nit del 23 al 24 de febrer, pels volts de dos quarts de dotze de la nit. Els veïns, que encara no havien anat a dormir, s’adonaren que volaven avions sobre la població a molta alçaria, van notar l’esclat d’una primera bomba i un intens bombardeig al cap de poca estona, que va derruir edificis i va produir víctimes; en canvi, la fàbrica no va sofrir pràcticament danys. La premsa republicana va publicar que els facciosos llançaren de 115 a 130 bombes de 150 quilos sobre Flix. Ens sembla que la mortaldat hagués estat molt superior de ser certa la notícia. Si més no, van caure bombes a l’hospital de sang que va quedar completament destrossat les quals van matar vuit persones i van fer nombrosos ferits; víctimes de la criminal excursió feixista, qualificava un diari republicà.

Des de Flix, van telefonar al comissari general de la Generalitat a Tarragona que va determinar l'organització d’un tren sanitari amb metges, Creu Roja i bombers que va sortir de Reus per atendre i traslladar els ferits, es van mobilitzar ambulàncies de Barcelona, Reus y Tarragona, per procedir a l'evacuació dels ferits.

Els avions, en tornar a la base de Mallorca, també van bombardejar Tortosa, sembla ser que anaven quatre avions; uns diaris ens parlen de quatre bombes i altres de dotze a catorze, totes van caure fora de la població, potser dirigides a la via del tren o a les instal·lacions elèctriques, sense que produïssin víctimes. En la seva anada i tornada, els ratpenats van sobrevolar Móra, Amposta, La Ràpita i Alcanar, en total una incursió de tres hores de duració. La Premsa republicana afirmava que el bombardeig havia tingut com a objectiu l’hospital de sang, ja que no hi havien objectius militars a Flix, i l’única intenció era de fer mal.

La Vanguardia i la Llibertat van publicar la llista dels ferits ingressats a l’hospital de Reus, que transcrivim a continuació; ens hem trobat que alguns cognoms són diferents als dos diaris, quan un dels cognoms no coincideix a les dues publicacions, hem transcrit els dos, un d’ells entre parèntesi, en haver-hi un parell de cognoms inversemblants hi suggerim el possible. Els ferits ingressats a l’ hospital de Reus eren:

Salvador Biarnès Roig, Antoni Ripoll Roig, Josep Guiu Palas, Salvador Sánchez Prats (Porcàs), Josep Córdoba Cáscales, Josepa Casanovas Casas, Ramir Larrosa Ferrer, Ramon Pasanies Benet, Dominga Sabater García, Camila Canales Almonda, Luci Muñoz Ochoa, Albert Ejeda (Ègida) Hernández, Rafael Gabriel de Lamorena, Salvador Bargalló Garrom, Joaquim Camondi (Gamon) Guàrdia, Francesc Sala (Sola) Bielsa, Joan Mateu Plaza (Blasco), Manel Pitarch (Pitart) Ferrer, Vicenç Royo Girach, Francesc Visach (Busan) Uralls, Francesc Gallisan Garrón, Josep Dueñas Forner, Antoni Hernández Castillo, Llorenç Bordanova (Casanova) Sierra (Serra), Jesús Montañés Gil, Josep Boch (Bosch) Pacreu, Antoni Soler Moratalla, Càndid García Fómez (potser Gómez), Joaquim Guiu Pons i Salvador Cárnica (potser Gárnica).

El Diario de Burgos, del bàndol nacional, dies després dels fets, afirmava: es falso, con vistas a la propaganda, lo que se dice sobre bombardeos de nuestra aviación; los que solo se llevan a cabo sobre objetivos militares o de trascendencia militar, como han sido los brillantisimos realizados en dias pasados, de técnica perfecta, contra la red eléctrica catalana que mueve las industrias de guerra y contra alguna fábrica como la de Flix, en la provincia de Tarragona, dedicada a la criminal labor de fabricar gases tóxicos y que ha sido totalmente destruida.

Si bé sembla plausible, que aquests bombardejos al territori tenien, com a objectiu principal instal·lacions industrials, sobretot la fàbrica Societat Hidroelèctrica de Flix, recordem que a Tortosa cap bomba va caure sobre la població, l’article menteix quan afirma que la fàbrica de Flix va ser completament destruïda, doncs va sofrir pocs danys, i en canvi silencia la completa destrucció de l’hospital de Flix i les víctimes civils produïdes pel bombardeig.

Sobre les vuit i quart de la nit del 23 de Març van presentar-se tres avions facciosos sobre Benicarló, procedents de la base aèria de Mallorca, van tirar tres bombes prop del pont del ferrocarril i del cementiri sense produir ni víctimes ni danys. Era el primer bombardeig de l’Aviazione Legionaria Italiana a una població de la província de Castelló, posteriorment a quarts de nou van sobrevolar Alcanar en direcció a Tortosa que bombardejarien per segona vegada. Primer van llançar un coet lluminós, després van deixar anar tres bombes de gran potència, una d’elles caigué sobre una casa, habitada per una família de cinc persones, totes elles ferides de gravetat. Van acudir en socors de les víctimes la Creu Roja, les autoritats i el veïnat. Els avions tornaren en direcció a Mallorca sobrevolant La Ràpita. El resultat final de víctimes fou d’onze morts.

El 24 de març, tenia lloc l’enterrament de les 11 víctimes del bombardeig de Tortosa. L’acte constituí una imponent manifestació de dol del conjunt de la ciutat, presidida per les autoritats civils i pel comissari polític de la divisió tinent coronel Álvarez, els comerços van tancar i els centres polítics van posar les banderes a mitja asta en senyal de dol. Segurament van ser les bombes més mortíferes dels bombarders nocturns Savoia-Marchetti S81.

El 5 d’abril, es produiria el tercer bombardeig de Tortosa, únic objectiu dels italians, aquesta vegada, Entre tres quarts i les quatre de la matinada es van presentar sis avions sobre Tortosa, tres van seguir en direcció sud i tres, després de llençar els acostumats coets lluminosos per reconèixer el territori, i evolucionar uns minuts sobre la ciutat, van deixar anar set bombes, dues d’elles incendiaries, que van derruir dues cases, sense tocar infraestructures, ni produir víctimes; com hem vist, bombardejar Tortosa es va convertir en un costum de l’Aviazione legionaria italiana, ja el 1937, abans de la batalla de l’Ebre.

El 20 de setembre, quatre Savoia-Marchetti S79 Sparviero (eren del grup 28 Falchi delle Baleari) remuntaren l’Ebre fins Flix, aquest va ser el primer bombardeig en ple dia dels feixistes italians a les Terres de l’Ebre, amb l’objectiu de bombardejar per segona vagada l’Electroquímica, van llançar algunes bombes que van matar dues persones i en van ferir deu. L’S79 disposaven de tres motors Alfa Romeo de 780 cavalls, dues metralladores Breda-SAFAT, capacitat de bombardeig de fins a 1.200 quilos, una alçada de vol de 7.500 metres i una velocitat punta de 460 quilometres hora que el convertia en un dels bombarders més ràpid de l’època, la qual cosa li permetia bombardejar de dia sense portar avions caces d’escolta.

Marco Mattioli, en el seu llibre Saboia-Marchetti S.79 Sparviero bomber units, ens facilita els avions i els pilots que van participar en aquesta segona incursió a Flix: El 28-15 pilotat pel major Aramu, el 28-12 amb el capità Giovanni Raina, el tinent Paolo Moci i el major Ettore Muti a bord, el 28-16 pilotat pel tinent Luigi De Siena i el 28-14 pilotat pel tinent Edvicce Pucci. Els avions en tornar van ser interceptats per caces republicans, però van poder fer cap a la base de Mallorca sense baixes. Com a única resposta possible en aquestes incursions a la població de Flix es van construir refugis per protegir-se de les bombes.

El 1938, amb l’arribada de la guerra de ple al territori, quan l’ofensiva dels alçats des d’Aragó, i amb el front instal·lat a la Terra Alta primer, i a tota la línia del riu després, les poblacions de la baixa Catalunya sofririen bombardejos indiscriminats i reiteratius amb l’objectiu de terroritzar i desmoralitzar la resistència republicana.

El Diluvio, 25 febrer 1937 i 27 febrer 1937
La Publicitat, 26 Febrer 1937
Diario de Burgos, 3 març 1937
Heraldo de Zamora, 6 març 1937
Gerona CNT, 29 juliol 1937, 7 desembre 1937
L’Autonomista, 23 març 1937
El luchador, 23 març 1937
Diario de Almeria, 26 de març 1937
Heraldo de Castellón , 23 març 1937, 5 abril 1937
La Vanguardia, 25 de febrer 1937, 6 abril 1937
El Adelanto, Diario de Salamanca, 24 gener 1937
Llibertat, 25 febrer 1937
La Publicitat, 25 febrer 1937
Justicia Social, 23 de març 1927
Diario de Burgos, 11 setembre 1936
La Llibertat, 18 de setembre 1937
La Prensa, 18 agost 1937
Gaceta de Tenerife, 18 i 20 agost 1937
La Voz de Menorca, 18 i 19 agost 1937
Treball, 14 agost 1937
Manuel Aguilera Povedano. Italia en la Guerra Civil Española: el capitán Villegas y el origen de la Aviación Legionaria de Baleares. Cuadernos de Historia Contemporánea. Ediciones Complutense. http://dx.doi.org/10.5209/chco.66105
Alberto Roselli. Breve storia dell’Aviazione Legionaria in Spagna 1936-1939
Galeazzo Ciano. Diarios 1937-1943. ED. Crítica. Barcelona 2004
Josep Massot i Montaner. El desembarcament de Bayo a Mallorca. Agost- setembre 1936. Edicions Abadia de Montserrat. Barcelona 1987
https://en.wikipedia.org/wiki/Savoia-Marchetti_SM.81_Pipistrello#/media/File:Savoia-Marchetti_SM.81.jpg
https://en.wikipedia.org/wiki/Savoia-Marchetti_SM.79_Sparviero#/media/File:SM79_193.jpg
Mattioli, Marco. Savoia-Marchetti S.79 Sparviero Bomber Units (Combat Aircraft). Osprey Publishing, 2018