Història de les Terres de l'Ebre

DE VINARÒS A AMPOSTA 1798

Travels in Spain in 1797 and 1798 By Frederick Augustus Fischer or rather Christian August Fischer. With an appendix on travelling in that country. London,1802. Printed by A. Strahan, Printers-Street, for T.N. Longman and O.Rees, Paternoster-Row.
Carta 42 que comença amb la sortida de València. Quarta i quinta jornada. Traduït de la versió anglesa. Pàgines 346 a 349.

Quart dia. - Vam viatjar per zones de camp, unes força desertes, altres mal conreades, fins a Vinaròs, que està envoltada de bones vinyes. És un lloc prou considerable, però els habitants, que abans eren pròspers, han sofert molt les conseqüències de la guerra, perquè ja no poden exportar el seu vi i el seu brandi. Tots els vaixells havien estat arrossegats per mules, a un tret de pistola sobre la terra, i amb prou feines es veien unes quantes barques de pesca al mar. Aquí es parla el català, un dialecte semblant al de Navarra, i que no sembla gaire difícil; també, per primera vegada, hi vam trobar vi, molt econòmic, d'un color robí, que distingeix l'anyada d'aquestes dues províncies. A la tarda, el nostre camí continuava encara travessant erms, i ens vam imaginar a les costes del Bàltic al regne de Prússia. Després d'haver passat les fronteres de les dues províncies per un pontet, encara que sense trobar el cultiu millor, vam arribar de nit a Sant Carles en una posada prou gran i cuidada. La nostra propietària era piemontesa i parlava francès bastant bé, igual que les seves dues filles. Ens va sorprendre una mica veure culleres i forquilles de plata, plats de ceràmica anglesa, xemeneies i llits amb cortines; en definitiva, una bona posada francesa, a la qual ni tan sols es podia comparar la millor de València.

Sant Carles, com és ben sabut, és una ciutat de nova construcció, amb només divuit anys d'antiguitat. L'objectiu del govern en aquesta empresa era afavorir la població de la costa a la desembocadura de l'Ebre, millorar aquest país per canals, i establir un port més gran i més còmode. Tenint en compte els obstacles a trobar, sens dubte es va fer molt; però aquest projecte va experimentar el destí habitual de tots aquests intents a Espanya; i per falta de diners el primer entusiasme va ser succeït per la negligència i l'oblit total. A això cal afegir el temperament d'una administració, en la qual el favor té sovint més pes que el patriotisme. Quantes empreses d'aquest tipus no han beneficiat a ningú més que als planificadors, després d'haver estat concedides per la sol·licitud d'un favorit, i en darrera instància han arruïnat antics i útils establiments formats amb molta més saviesa!

Sense aplicar aquestes observacions al projecte! Dels Alfacs, només diré que des que va esclatar la guerra, aquestes obres han cessat, i que el fet d'estar sense acabar comporta l’aprehensió de la seva decadència total, juntament amb la pèrdua de tots els diners que s'hi embarcaren. No tots els espanyols que estimen el seu país se senten indignats pel que es veu, enmig d'una guerra ruïnosa i misèria general, la fortuna d'un favorit que s’eleva a prop de mig milió de lliures, mentre es decreten préstecs sobre préstecs, els mers regals nupcials de dos individus s'empassen els productes d'aquest recurs precari, fins i tot abans que es rebi a la tresoreria. A Sant Carles ens vam trobar amb dos vaixells grecs, que havien entrat perquè no podien mantenir-se al mar: els capitans compraven un estoc de vi i pa. Anaven destinats a Màlaga; els espanyols en general a penes utilitzen altres vaixells per al seu comerç mediterrani.

Cinquè dia.- el país que hem travessat no ha estat millor que el del dia anterior. Travessem l'Ebre a prop del petit poble d'Amposta. El ferri consta de dues grans embarcacions ajuntades amb taulons. Es va posar en marxa en part per rems i en part per dues mules que el movien amb dues cordes unides a un petit pal de remolc. A l'altra banda vam veure una petita bateria; però els canons eren a terra sense carruatges. La vegetació només presentava plantes silvestres, uns pocs arbres surers i algunes alzines o roures perennifolis. L’hostal on vam sopar estava en perfecte uníson amb la imatge del país. El propietari era castellà, i casa seva un mer graner.


Christian August Fischer

El professor de Saxònia Christian August Fischer (1771-1829) que entre altres llibres va escriure novel·les eròtiques es va donar a conèixer internacionalment sobretot pel seu llibre Viatge d'Amsterdam a Gènova passant per Madrid i Cadis en els anys 1797 i 1798. Publicat per primer cop en alemany el 1799, Reise von Amsterdam über Madrid und Cadiz nach Genua in den jahren 1797 und 1798. El llibre està escrit com si fossin quaranta-cinc cartes i porta un apèndix sobre la manera de viatjar per Espanya. Fisher d'alguna manera és un precursor dels llibres de viatges i dels viatges per Espanya que es començarien a escriure durant i després de la guerra napoleònica quan el moviment romàntic la va posar de moda.
El caràcter documental del llibre destaca sobre determinats territoris on va romandre un cert temps com Bilbao, Madrid o València, en canvi, a la quarta jornada i part de la quinta de València a Barcelona, que descriu el trajecte de Vinaròs a Amposta en fa una descripció que podríem qualificar de turística perquè la va enllestir en un parell de dies. Crida l'atenció la diatriba en què critica l'actuació de la monarquia espanyola en la construcció de Sant Carles de la Ràpita, pel fet de deixar el projecte sense acabar. Sembla que la informació de què tracta li ve donada més per la seva llarga estada a la capital del Regne que pel seu sojorn in situ.

Enamorat de València on s'estigué vuit dies, arribaria a escriure un llibre d'aquest territori, Gemälde von Valencia (Pintura de València) publicat el 1802, Segons sembla, molta informació la va treure del llibre Observaciones sobre la Historia Natural, Geografia, Agricultura, población y frutos del reyno de Valencia; publicat a Madrid el 795 i 1797, d'Antoni Josep Cavanilles i Palop, encara que va utilitzar més bibliografia per documentar-se; tanmateix, no hi ha constància que hi fes un segon viatge, tota la informació original l'hauria tret d'esprémer l'experiència d'aquells vuit dies esmentats.

Fischer estudià dret a la universitat de Leipzig. Viatjà per Europa i feu de professor a Dresden i el 1804 ja doctor aconseguí plaça de professor d'Història de la Cultura a la Universitat de Würzburg a Baviera. Publicà obres literàries sota el pseudònim de Felix von Fröhlichsheim. Casat amb l'escriptora alemanya Caroline Auguste Fischer de qui es divorcià, el 1809 fou expulsat de la Universitat. Havent declinat la seva fama d'escriptor el 1829 morí pobre. La posteritat tampoc l'ha tingut gaire en consideració, mentre disposem d'una biografia de la qual fou la seva muller: Caroline Auguste Fischer (1764-1842): eine Werk-Biographi de Clementine Kügler publicada el 1989; el nostre protagonista, escriptor alemany oblidat, creiem no equivocar-nos si afirmem que encara espera qui li escrigui.

Bibliografia

Christian August Fischer. https://de.wikipedia.org/wiki/Christian_August_Fischer

Christian August Fischer. https://es.wikipedia.org/wiki/Christian_August_Fischer

Fischer, el ilustrado que descubrió Valencia a los alemanes. Vicent Baydal. 24/01/2016
Valencia es Historia. https://valenciaplaza.com/fischer-el-ilustrado-que-descubrio-valencia-a-los-alemanes1

Christian August Fischer, (1799), «Reise von Amsterdam über Madrid und Cadiz nach Genua in den Jahren 1797 und 1798», Berlin.

Viajes y viajeros entre ficción y realidad Alemania España. Berta Raposo Fernández,
Ingrid García Wistádt, eds Universidad de Valencia 2009.
“Un viajero aleman en Valéncia hacia 1800: Christian August Fisher” p61-65.
Berta Raposo, Eckhard Weber.

Travels in Spain in 1797 and 1798 By Frederick Augustus Fischer or rather Christian August Fischer. With an appendix on travelling in that country. Fischer, Christian August
Editorial: Published: London : Printed by A. Strahan, Printers-Street, for T.N. Longman and O.Rees, Paternoster-Row, 1802.

Els Quadres de València de Fischer i la seva traducció al valencià l'esguard de l'alteritat,
Hang Ferrer Mora. Anglogermanica online: Revista electrónica periódica de filología alemana e inglesa, ISSN-e 1695-6168, Nº. 5, 2007, págs. 3-11.

Referència imatge extreta article:
Los Alfaques (Tarragona) (Puerto). Cartas náuticas. Dirección Hidrográfica, Cádiz, 1813
Signatura 92-83(V01-0020-MAPA15). Cartoteca, Instituto Cartográfico Nacional. Ministerio de Transportes y movilidad Sostenible. ES.

CETACIS ENCALLATS  ALS ALFACS EL 1789

Conjectures sobre el gènere a què pertanyen els 31 cetacis que van encallar als Alfacs de Tortosa el dia 18 d'octubre de 1789.

Per J. Cornide.


Qui cregués, Senyors, que en una Província on ja es cultiven amb cura les ciències naturals, se'ns havien de comunicar les notícies que pertanyen a aquest ram, sense venir caracteritzades d'una manera que puguin córrer per l'Europa, sense risc de l'opinió dels nostres coneixements en aquestes matèries! Parlo de la que s'ha estampat en alguns papers públics, així propis com estrangers, com a remesa des de les costes del Mediterrani, properes a la part en què el cabalós Ebre barreja les seves aigües amb aquell mar; això és de la Ciutat de Tortosa, al port del qual, anomenat dels Alfacs, van encallar els 31 cetacis que en aquesta notícia es fa esment, i el nom dels quals sembla que no s'ha pogut determinar pels naturals.

Confesso a vms. que el desig d'esbrinar-ho ha excitat de tal manera la meva curiositat, que per satisfer-la, per descomptat em vaig proposar sol·licitar entre diversos subjectes que tenen correspondència en aquell país, algunes notícies més circumstanciades, el que en certa manera he aconseguit veient en part satisfets els meus desitjos, amb una relació, que encara que no més extensa que la publicada, conté algunes circumstàncies que em serviran de guia per a les conjectures; però abans de procedir a aquestes, em sembla que he de repetir una de les ja esmentades relacions impreses acompanyada de les variants que es troben a la manuscrita per tal d'evitar el recurs al seu original, que potser no tindran tots a mà al temps de llegir el seu diari de vms.

Diu, la tal notícia: Que el dia 5 del corrent un fort temporal va fer varar sobre els bancs del port del Fangar, 31 peixos o cetacis d'extraordinària magnitud, a qui la gent d'aquella costa no donen nom determinat: que tenien de 60 a 70 pams catalans de llarg, 16 de diàmetre, el cap rom de 24, darrere d'ell les aletes de 8, a la meitat del llarg del cap; a cada costat un ull de la mida del d'un bou, distant 16 pams de la punta del musell, i a sobre els forats del nas per on cabria un puny, acabant, la boca l'obertura de la qual era de 18 pams, estava molt a sota i tenia 40 dents, i dues ordres de queixal, una dent roma de 5 polzades de llarg i dues de gruixudes, que sortien fora de la maixella, disminuint-se fins a rematar en 2 polzades; que la cua era de 20 pams d'amplada, partida com la del bonítol, la pell fosca, llisa, sense escates i coberta d'un greix de sis dits de gruix, i en parts d'una quarta.

Que al principi es va estendre i es va ponderar la veu que es percebia a molta distància d'aquests cetacis una pudor insofrible; però que havent acordat la junta de sanitat que passés un metge a observar i reconèixer l'estat de tot, va dir aquest no haver notat altra cosa que una olor semblant al que es percep passant per una peixateria, i que no jutjava s’hagués de recelar, que en aquesta atenció va disposar el ministre de Marina beneficiar-los, traient oli i que el que van produir en calent era tan líquid i clar com el comú, bé que no s'havia aprofitat tant com hauria pogut ser, perquè havent passat aquest succés en paratge molt distant de poblat no hi havia promptes remolcs per acostar-los, i cabestrant per treure'ls a terra. Difereix d'aquesta relació la manuscrita que jo he tingut present a callar que aquests peixos tinguessin dos ulls, i a assenyalar-los un sol com de bou al mig del front, distant 16 pams de la punta del musell; en dir que tenien 40 dents i dues ordres de queixal, i finalment i el que fa més al meu assumpte a assegurar que aquests peixos es diuen mules, nom que segons també m'ha assegurat persona intel·ligent en la llengua catalana, s'aplica usualment pels pescadors d'aquella costa als de grandària extraordinària. Vaig dir que aquesta advertència era la que més feia al meu assumpte perquè en ella i en les escasses senyes de la seva configuració, em sembla trobar prou per persuadir-me que aquests peixos s'han d'aplicar al setè ordre de la classe dels quadrúpedes, denominada Cette en el sistema natural de Linneo, i en aquesta al gènere 39 dit Phiseter, sense que pugui determinar precisament l'espècie …

José Cornide



José Andrés Cornide de Folgueira y Saavedra va néixer en A Coruña el 1734 en plena il·lustració, va estudiar Humanitats a la Universitat de Santiago de Compostel·la, ell mateix va ser un intel·lectual il·lustrat estudiós de la història antiga, tant en les seves restes arqueològiques com en els seus textos, inquietud que el portà a viatjar per Espanya i Portugal, se l’ha definit com a naturalista, geògraf i humanista, però també hi podríem afegir cartògraf i economista entre altres camps als quals es dedicà, va escriure poesia en la seva llengua materna, obres com Ensayo de una descripción física de España. Estado de Portugal en el año 1800, Investigaciones sobre la fundación y fábrica de la llamada Torre de Hércules i ensayo para una historia de los peces y otras producciones marinas de la costa de Galicia entre d’altres.

Extracte de Conjeturas sobre el género que pertenecen los 31 cetáceos que vararon en los Alfaques de Tortosa el 18 de octubre de 1789
Espíritu de los mejores diarios literarios que se publican en Europa11/1/1790 n. 215, páginas 30-36, Madrid.
https://es.wikipedia.org/wiki/Jos%C3%A9_Andr%C3%A9s_Cornide_de_Folgueira_y_Saavedra


VIAJE HECHO POR FELIPE II, EN 1.585 A ZARAGOZA, BARCELONA Y VALENCIA 

Enrique Cook 

Enrique Cook des de Lleida a Tortosa per l'antic camí reial



Dijous, 12 de desembre

Nosotros, recibiendo órden que fuésemos derecho á Tortosa, dexando á Alcaraz, juéves doze de Deciembre, venimos á Lérida para pasar á Segre por la puente, el cual aunque por algunas partes se pasase por el vado, paresciónos muy mal de ponernos en peligro y más querriamos ir cuatro leguas sin peligro que dos con esta duda. Fuímos otra vez adelante para hacer los aposentos en Saroca y Lerdecans, y pasamos Lérida á caballo, ántes que saliese el sol, quitándonos la niebla la vista. Pasados que fuimos la puente, por mano derecha caminamos una legua entre los huertos de la ribera de Segre, pasando por Atabarri y Sudanel, pueblos pequeños que están una legua el uno del otro y son no sé de qué señores. Antes de mediodia, entrados en Saroca, hecimos los aposentos, no sabiendo basta agora donde la companía habia de quedar, de manera que el uno de nosotros fue adelante de camino para hacer lo mismo en Lerdecans. La guarda salió de Alcaraz como á las ocho, despues de haber almorzado, y se detuvo un poco en Lérida, dando lugar que hiciésemos lo que habíamos de hacer ántes de su llegada. Yo quedé en Saroca, pueblo de treinta posadas, que los demas por su pobreza no podian acoger á nadie. A este lugar, como aportasen todos ántes de ponerse el sol, fue necesario que la mitad de la guarda, por falta de posadas, fuese adelante á Lerdecans, lo cual algunos hacian de buena gana, otros contra su voluntad. Está Saroca en un valle estéril y tiene, á mano isquierda del camino real, un castillo fundado en una peña,cuyo señor era un caballero de Barcelona llamado Clemente Prunera, que poco hay murió. Corre un arroyo por su valle hasta en Segre, la gente es muy pobre y cuasi no consentia huéspedes, porque gran parte dellos murió este verano pasado y quedaban muchas casas yermas y sin moradores.

De Saroca á Lerdecans es una grandísima legua y de mal camino, la cual a cabé yo muy devmañana y gasté en ella como cuatro horas. Vine allí ántes que cantasen los gallos, siendo aún de noche. De allí comiençan las sierras que llaman de Lerdecans, el cual nombre quedó áun de los pueblos Ilercaones, que vivían en este término, y paresce que el pueblo Lerdecans es muy antiguo y que poco mudado reserva el nombre de Ilercaones en Lerdecans, aunque algunos piensan que retiene el nombre del ladrar de los perros. A la mano isquierda está un castillo, tambien antiguo. El pueblo es de cincuenta vecinos y está en alto, tiene dos ó tres balsas de que los vecinos beben juntamente con sus asnos. El señorío es del susodicho Clemente Prunera ó la viuda.

Saliendo yo del lugar, pasaron también los caballos del Rey que no léxos de aquí habían dormido en otro lugar. Yo, yendo solo de allí, aguardé gente en camino con que fuese, porque son los caminos muy peligrosos por las sierras, y porque no hay quien abaxe el orgullo y atrevimiento de los bandoleros, aunque sea camino real que va á Valencia.

Fuera del pueblo hay luégo un bosque de pinos el cual se sube poco á poco. Desde lo alto se vuelve baxar una grande baxada hasta un valle en el cual está una venta en la mitad del camino. El camino va en derredor de las sierras, que no dexa veer léxos de sí, camino muy proprio para ladrones y para hacer cualquier hecho. Las sierras están llenas de pinares y otros árboles, de los cuales miran á su gusto y tienen cuenta con los que pasan; si se hallan más fuertes para quebrar sus fuerças, acabado tienen el negocio, baxan al camino, hurtan, toman y matan si hay resistencia, pero si se hallan más flacos, detiénense en las sierras aguardando otra ocasion. Suele Dios imortal muchas veces consentir cosas y sucesos muy prósperos y larga libertad á los de que por sus maldades se quiere vengarse, porque tengan mayor duelo del mudamiento de sus cosas y vengan á conoscerse mejor.

Divendres, 13 de desembre

Cerca del mediodia, habiendo pasado las sierras y este mal camino, venimos á pasar Ebro donde hay una llanura en su ribera. Pasada la barca pasamos ansimismo la villa de Flix, donde esta noche aguardaban á Su Majestad. Es esta villa de la ciudad de Barcelona, cuyas armas están en todas las paredes y muros que lo manifiestan, tiene docientos vecinos, muy buenas casas, el campo muy fértil, del cual sacan sus moradores medianas riquezas : está de Lérida cinco leguas grandísimas hácia mediodía, de Tortosa ocho. Su sitio es al meridional del rio en un collado, el cual pasado y salidos de la villa fuimos por una llanura junta al rio, hacia levante, hasta Asco, que está una pequeña legua de Flix. Miéntras que caminamos nos lluvió, y cresciendo el agua más y más hizo muy trabajoso camino para los caballos y dió á nosotros mucha pesadumbre.

l fin venimos en Asco, pueblo puesto en un alto de un collado no léxosde Ebro, el cual cuasi pasaba por la raíz del collado. Tiene el señorío deste pueblo don Lupercio de Ixar, commendador de la órden de San Juan de Malta, residente en Çaragoça; los vecinos se cuentan docientos y entre ellos muy pocos christianos viejos, como se dice en España, que los más son de la ley de Mahoma convertidos á la fe, y como dice el Evangelio, De sus frutos los conosceréis : digo esto burlando, porque esta generacion de hombres como no comen tocino ni beben vino, cuasi se mantienen de fruta que comen. En un alto collado tiene un castillo por naturaleza del sitio bien fuerte. Del y de todas las casas de los vecinos hay una linda vista hácia el rio Ebro. Para hacer los aposentos en Asco cuasi teníamos asco, ansí por la mucha agua que caia como por las calles que baxaban y subían. Vinieron aquí todos los compañeros por la tarde, cuasi muertos por la agua, no sabiendo qué hacer, sino lo que dice Virgilio, Delante de la lumbre si hace frio, que habian pasado un dia bien trabajoso. Reposando supimos en la tarde de nuestro teniente, lo que el siguiente día pensaba de hacer, el cual propuso de ir adelante y que fuésemos á Pinell, que estaba de allí tres leguas.

Dissabte, 14 de desembre

ntendido bien el negocio, de madrugada, siendo claro el cielo y pasada la agua, fuímos adelante y caminamos por un camino angosto y muy difícil de hallar por los llercaones, entre sierras (donde no pueden ir carros) y el río Ebro que tiene estas sierras á mano derecha. Habiendo caminado la primera legua hay una venta que se dice Campucinos, muy grande, en cuyo término se veen algunas otras quintas. Un arroyo que nasce allí en estas sierras y corre en Ebro, junto á Mora, nos quitó muchas veces la vista del camino, que cuasi errábamos en él.

Ganamos con todo esto el mal camino, y cerca de mediodia llegamos á Pinell, donde haciendo con mucha presteza los aposientos, aguardamos la compañía que ya venía. En este pueblo no se hallaba qué comer, ni pescado, ni huevos, y los que se hallaban valian muy caros, porque era sábado, á cuatorce de Deciembre, cuando venimos de allí. Es Pinell un pueblo puesto al ladero de la sierra, con poca llanura, por do pasa un arroyo y está cercado de grandes sierras. Tiene en él jurisdicion y señorío el castellan de Amposta, que es uno de los más graves y honrados hombres de la órden de Malta. Es de ciento y cincuenta, pocos más ó ménos, vecinos, que todos hacen sus labrancas.

En la jornada deste dia se ofrescieron primeramente por el camino algarrobas, árboles de que hay grande abondancia cerca de Tortosa; desta fruta comen allí los caballos cuando hay falta de cebada.

Diumenge 15 de desembre

El dia siguiente, domingo, quince de Deciembre, nos pusimos en el camino ántes del dia, que viniésemos temprano en Chierta á hacer los aposientos. Fué esta la pejor jornada de todo el camino, porque si era mala la de Saroca y Lerdecans hasta Asco, la siguiente de Asco basta Pinell fue pejor; esta fue la más mala de todas. El camino nos llevó por sierras muy ásperas y sin camino seguido, de manera que con sudor de los caballos las habiamos de pasar. Los cuales baxando muchas veces por los despeñaderos no hallaban donde poner las manos. En la mitad del camino pasamos un arroyo, que se dice la Ram, donde hay una llanura entre las sierras y una quinta á mano derecha del camino. La cual dexada acabamos con pesadumbre el camino que nos quedaba y venimos poco ántes del mediodia á Xiert: no léxos del pueblo dexamos el camino real que va á Çaragoça. Pasado las sierras á mano isquierda en el rio Ebro está un molino que se llama La Azut, junto á la cual está hecho un tablado nuevo, donde Su Majestad se habia de desembarcar. Xiert es una aldea de Tortosa de docientos vecinos, poco más ó ménos, situada en una llanura junto á Ebro, el cual riegando sus campos da á los vecinos buena cosecha. Por el medio del lugar pasa una axequia que parte las casas.

Habiendo allí aposentado á las dos despues de comer, caminé otras dos leguas y vine por la tarde á Tortosa por hallar á los aposentadores del Rey y pedir dellos el cuartel donde habiamos de estar. Ellos en entrando la ciudad me encontraron luégo y me dieron la lista en que estaban nuestras casas; la cual habiendo recebido fuime tras los que pregonaban la venida de Su Majestad, y vine en la parochia de San Jaime, donde un ciudadano me ofresció una casa, en la cual me fuí reposar quitándome de los trabajos del camino.

Dilluns 16 de desembre

El dia siguiente, lúnes dies y seis de Deciembre, habiendo visto todas las posadas, hice las cédulas para dallas á nuestro prefecto y que las repartiese á su albidrío á los compañeros. Hecho esto me puse á veer las antigüidades de Tortosa.

La nuestra guarda, que como dixe habia dexado en Pinell, vino á Chiert, domingo despues de vísperas, y de allí á Tortosa el dia siguiente poco despues de comer, donde tomados sus billetes de las casas reposáronse del camino y aguardaron la venida de Su Majestad muy aparejados para ser en el recibimiento de la ciudad.

Cook, Henrique, Viaje hecho por Felipe II en 1585, á Zaragoza, Barcelona y Valencia. Pàg. 178 a 182.

Customize

Google Analytics

Google Analytics is a service used on our website that tracks, reports traffic and measures how users interact with our website content in order for us to improve it and provide better services.

Facebook Pixel

Facebook Pixel collects data that helps us track conversions from Facebook ads, optimize ads, build targeted audiences for future ads, and remarket to people who have already taken some actions on our website. By accepting it you agree to the Facebook's privacy policy: https://www.facebook.com/policy/cookies/

Facebook

Our website allows you to like or share its content on Facebook social network. By activating and using it you agree to Facebook's privacy policy: https://www.facebook.com/policy/cookies/

Twitter

Integrated tweets and share services of Twitter are used on our website. By accepting and using these you agree to Twitter's privacy policy: https://help.twitter.com/en/rules-and-policies/twitter-cookies

PInterest

Our website allows you to share its content on PInterest social network. By activating and using it you agree to PInterest's privacy policy: https://policy.pinterest.com/en/privacy-policy/