La Navegació per l'Ebre i el mar

La nostra expedició per l'Ebre des de Tortosa a aquesta vila, terme de la navegació fluvial establerta per la Reial Companyia de Canalització de l'Ebre, ha estat com ho esperàvem, si s'exceptua una petita detenció prop de l'illa del Serafin, deguda a una avaria que va tenir la màquina. A banda d'aquest inconvenient imprevist, el viatge ha estat deliciosíssim, i com són moltes les persones que creuen que per Espanya i molt especialment per Catalunya no es pot viatjar còmodament pels rius com passa a França, Suïssa i a Alemanya, i en aquests països se'n van per gaudir de les agradables sensacions que s'experimenten, donaré una breu descripció del viatge que faig per l'Ebre en companyia de les distingides persones que assisteixen a la recepció oficial de les obres que la citada Reial Companyia ha portat a efecte per fer navegables els 257 quilòmetres que ens separen del mar.
Voldria que els lectors del Diario es convencessin dels importants treballs que s'han realitzat en les dues

èpoques en què es pot considerar dividida la vida de la Companyia. Si la primera vegada, farà uns onze anys, es va desplegar una pompa inusitada per a la inauguració de la navegació per l'Ebre, i els resultats no van satisfer els desitjos del públic i dels accionistes, actualment amb menys soroll s'ha atès més completament les necessitats del país. Embarcats dimarts, dia 19, a Tortosa, al vapor Gàllego, bell vaixell de llarga eslora i d'una màniga més que regular, totes dues excessives si es tenen en compte les revoltes que dona el riu i les corbes de les derivacions d'algunes rescloses. Això, si bé, és un inconvenient per a la navegació fluvial, proporciona l'avantatge de tenir un cambrot luxós de primera classe i un altre de molt còmode de segona. Entre les persones que ens embarquem es troben don Juan Prats y Sancho, el senyor Antonio Giberga i del senyor Juan Pascual de Inglada, que havíem arribat de Barcelona el dia anterior; el senyor Antonio Méndez de Vigo, gerent de la Societat a Madrid, i el senyor Casimiro Farran, que ho és a Tortosa.

A les vuit del matí es va posar en franquia el vaixell i vam remuntar el riu, deixant a la nostra esquerra una deliciosa vega que rega el canal d'alimentació des de Xerta a Amposta i que visitarem al nostre retorn. A l'hora d'haver deixat Tortosa arribem a Xerta, i per entrar a la resclosa construïda pel pas dels vaixells, per tal que puguin salvar l'assut, o presa, que allí va manar construir el 1552 l'Emperador Carles V, vam donar una gran volta seguint la llera del riu, i vam passar enfront de Tivenys, població situada a la riba oposada de Xerta, en un dels molts racons que fa l'Ebre, digna de ser visitada és la resclosa de Xerta, ja que a més d'oferir, com totes les obres de canalització, solidesa i bon gust molt recomanables, s'hi veu, a l'origen del canal d'alimentació, un viver que la Companyia ha format per a l'arbrat del riu, i gran nombre de vaixells pescadors que disputen a la corrent els peixos que arrossega.

En abandonar la resclosa de Xerta, l'horitzó s'estreny, ja que el riu passa encaixonat entre turons, en els vessants del qual creix amb força abundància el garrofer. A mesura que es va remuntant el riu els turons es converteixen en muntanye carpades i la naturalesa es presenta summament agrest. En una fondalada, i a 42 quilòmetres de Xerta, distància doble de Tortosa, trobem Benifallet, en situació anàloga a la de Tivenys, i quan percebem Miravet, edificat sobre un turó molt escarpat, descrivim un revolt i notem que l’alví del riu s'eixampla i descobrim una gran extensió de terreny. Miravet té un castell antic que durant la guerra civil dels Set Anys va estar fortificat, ja que venia a ser com el lloc de refugi de l'exèrcit de Cabrera, i hi tenia la seva fàbrica de pólvora. Poques vegades les columnes de l'exèrcit de la Reina van poder acostar-se en aquest castell inexpugnable.

Al riu vam trobar molts molins flotants, impulsats per una roda hidràulica vertical impulsada pel corrent del riu. En veure els moliners polsegosos sortir d'aquests molins per observar el vapor que passava, em va semblar que l'aventura de la barca encantada, tan magistralment descrita per Cervantes al seu Quixot, era real. No vaig notar res d'estrany mentre passàvem per Benissanet i Móra. En aquest últim poble, o més aviat vila, el riu talla la carretera de Tarragona a Gandesa, i cal utilitzar una barca per creuar-lo. Ja estàvem a 48 quilòmetres de Tortosa. Garcia és un altre poble riberenc, a 5 quilòmetres de Móra, i s'hi carreguen un gran nombre de botes d'excel·lent vi del Priorat, i s'en carregaran moltes més un cop es regularitzi la navegació. Envoltant el poble d'Ascó, es veu la vall anomenada de Vinebre, on es cull un vi excel·lent d'igual qualitat que el del Priorat. Vam passar la nit a Flix, i tot i que vam arribar al peu de la vila cap a les cinc de la tarda, no vam entrar a la resclosa fins a gairebé les sis, ja que el riu fa un llarg revolt, i la resclosa i el desembarcador es troben a l'altra banda de la vila. Com que teníem molt de temps, vam visitar la resclosa, les cases del resclosers i la del seu capatàs, el desviament del riu i una antiga sínia àrab, la roda de la qual, de diàmetre colossal, rep el moviment des de baix, i a través d'uns abeuradors aboca l'aigua a un conducte amb una alçada igual al diàmetre de la roda. Abans de la reparació de la resclosa i el seu desviament, que ha permès a l'empresa adquirir una gran quantitat de terreny al·luvial on estan plantant arbres, aquesta sínia no funcionava, i per tant els bonics horts de Flix, on abunden els arbres fruiters, no es podien regar.

el primer del territori aragonès a la riba dreta. Té una església amb una bona façana grecoromana, tota feta de carreus, visible des del riu. Les muntanyes comencen a prendre l'aspecte de les d'Aragó, tot i que la frontera d'aquest regne és a Mequinensa a la riba esquerra, ja que el Segre, que desemboca a l'Ebre a la part baixa d'aquesta darrera població serveix de límit remuntant-se cap a Lleida. Abans d’ arribar a la resclosa construïda una mica més amunt de la vila passen els vaixells per un canal anomenat de Tapioles que el formA un illot i és un dels llocs més difícils de la navegació que ha de desaparèixer molt aviat gràcies a una escullera que es construirà i per a la qual s'estan fent els apilaments.

La resclosa de Mequinensa s'ha construït a prop de l'antiga ermita de Santa Agatòclia que juntament amb la casa immediata l'ha
adquirit la Companyia conservant en ella el culte públic i construint al costat de la mateixa les habitacions dels resclosers i el seu
capatàs. En aquesta resclosa prenem una quantitat de carbó espanyol procedent de les mines d'Herbers (Maestrat) d'excel·lent qualitat que consumim durant el viatge amb bon èxit. A les quatre de la tarda remuntem el pendent anomenat de la Niverela que pugem d'una manera admirable i al cap de poca estona descobrim el caseriu anomenat los Arcos dipòsit i embarcador dels abundantíssims grans dels Monegres (província de Saragossa), de sort, que de vegades es reuneixen en aquest punt més de dos-cents carros. Verdes i belles alberedes, on nien els coloms tocaços i deixen sentir els seus trins els rossinyols, creixen a una riba i l'altra del riu. Si aquesta part d'Aragó estigués tan poblada com la nostra província de Barcelona s'admirarien els treballs de l'home en belles vegues. Per sobre de les copes dels arbres apareix la cúpula d’una ermita anomenada la beneïda Magdalena i al peu d'un barranc que dona al riu entrem en una resclosa que ha pres el nom de l'ermita. Després de mil voltes que dona el riu als vessants del qual no es veu cap treball de cultiu, comença la bella vega de Casp, en la qual es cultiva en gran abundància l'olivera, principal riquesa del país.

Molt es triga a descobrir les torres de la segona ciutat d'Aragó, celebreu pel seu conegut parlament. Casp dista del mar 210 quilòmetres i 7 d'Escatró. En aquest darrer trajecte trobem dues rescloses molt immediates a 2 quilòmetres l'una de l'altra. Pintoresca és la situació de Chiprana al cim d'un escarpat turó. La segona resclosa es diu de Baños, ignoro per quin motiu. Després d'haver estat tres hores d'una manera admirable, el xiulet de la màquina ens va anunciar que estàvem a prop del terme del nostre viatge. Al moll d'Escatró trobem la comissió que havia arribat de Madrid i Saragossa, que ha de tornar amb nosaltres a Sant Carles de la Ràpita des d'on escriuré a V.

Les obres complementàries i de recomposició fetes en el trajecte que acabo de descriure han estat construïdes des de Xerta a Escatró per D. Rómulo Zaragoza, el cost puja a milió i ha principiat un espaiós tinglat per al dipòsit dels efectes que s'hi han d'embarcar procedents de l'interior d'Aragó. Des de Casp ens va acompanyar el senyor Cappa, concessionari del ferrocarril de Saragossa a Escatró, i des de Barcelona el senyor Giberga, gerent de la societat comanditària Jaumandreu Salom i Giberga que, a més de les mines d' Hervers, al Maestrat, tenen pertinences mineres a la conca carbonífera d'Utrillas, que es van posar d'acord amb els gerents de l'empresa de Canalització de l'Ebre tant per combinar els mitjans de perllongar la línia fins a la vila d'Andorra i aprofitar-se de la via fèrria i la de navegació no només del transport dels carbons d'Utrillas cap a l'interior i cap al mar, sí que també per abaratir el preu del transport a causa del baix preu dels carbons. L'enginyer senyor Royo va fer durant el viatge diverses proves per saber la profunditat del riu, que en alguns guals ha millorat, gràcies a les esculleres indicades per el dit senyor, amb les quals l'empresa ha aconseguit formar terrenys d'allau, dels que no trigarà a treure'n profit.

A la resclosa de Banys, que té un salt de 2 m. 05, la comissió facultativa va examinar minuciosament les obres i les va trobar totes acabades i acceptables per omplir l'objecte a què estan dedicades. El mateix va passar amb les cinc rescloses restants de Chiprana, la Magdalena, Mequinensa, Flix i Xerta. Aquestes rescloses faciliten d’una manera admirable la navegació del riu, no només dels vaixells de vapor i transport que posseeix l'empresa, sí que també del gran nombre de vaixells que fan el trànsit des de Saragossa al mar, els quals només paguen 2 rals. 94 cèntims. Per tona i resclosa, quantitat, que d'aquí a poc temps, quedarà reduïda a la meitat; quantitat insignificant si s'atén les considerables pèrdues que ocasiona el pas pels ports dels assuts. Sobre el perill que aquests ofereixen, no dubtem que les persones delegades pel Govern faran presents a S. M. les moltes desgràcies ocorregudes en els passos indicats, i li proposaran un mitjà d'evitar-les tan aviat com el dret de resclosa quedi reduït a la quantitat ínfima que establirà l'empresa.

A la resclosa de Xerta la comissió examinà no només les obres d'aquesta resclosa, si que també el canal d'alimentació i reg que pot fertilitzar 10.000 hectàrees de terreny, de les quals estan en cultiu 5.000, i proporcionen als seus amos grans rèdits amb les collites de l'arròs que es dona molt bé a tot el delta, observant-se que en alguns punts es presenta ja la terra favorable per al cultiu de cereals. Així és que aquesta gran extensió de terreny, abans pantanós, el valor del qual amb prou feines arribava a 60 rals jornal del país, presenta avui un agradable aspecte que pot competir amb el de les millors vegues, augmentant el seu preu de manera que els terrenys posats en cultiu no s'assoleixen menys de 1.000 rals per jornal de mitjana. Aquest és un dada eloqüentíssima que demostra un dels molts serveis que la Companyia de Canalització de l'Ebre ha proporcionat al país.

La longitud del canal d'alimentació de Xerta a Amposta és de 61 quilòmetres, i el marítim d’uns 11 quilòmetres des d'Amposta a Sant Carles de la Ràpita, i facilita l'entrada a la Mediterrània que es fa impossible en moltes èpoques de l'any, a causa de les barres que es formen a la boca. Aquest canal presta un gran servei a la navegació fluvial, puix que en tota la seva longitud té a tots dos costats banquetes per al pas de les cavalleries que arrosseguen les embarcacions que no són remolcades pel vapor. Em sembla que el Govern de S. M. n'hauria de prendre alguna mesura radical per evitar les desgràcies que ocasionen als vaixells l'entrada i la sortida per les goles de l'Ebre, ja que per això la Reial Companyia de canalització ha fixat una tarifa tan baixa, com és d'1 ral 47 cèntims, o sigui 4 rals 41 cèntims per tona des d’Amposta al mar o viceversa, per les tres rescloses establertes en aquest canal.

Des que no havia visitat la ciutat de Sant Carles de la Ràpita he trobat en ella notables millores, ha augmentat també el seu veïnat, en termes que ja s'ha presentat a l'aprovació del Govern el projecte d'eixample per part de la Ràpita. Aquest augment de població és degut al trànsit que va desenvolupant-se al port a causa de la facilitat que hi ha en la navegació de l'Ebre. Els edificis que més han contribuït a l'embelliment de la ciutat són el de l'Administració de la Reial Companyia amb els seus espaiosos magatzems i tinglats annexos  capaços per contenir a dipòsit el gran nombre de mercaderies que s'han de transportar pel riu i embarcar-se per a diferents punts d'Espanya i de l'estranger, a la dàrsena que s'ha format l'esmentat tinglat, a més de la casa administració hi ha les dels resclosers, de forma elegant, les quals estan separades d'aquella per un jardí espaiós que contribueix molt a augmentar el bon aspecte que presenta la desembocadura del canal al mar. La resclosa que serveix per a l'entrada i la sortida dels vaixells té un pont giratori d'elegant forma i facilita el pas pel canal, sense que impedeixi gens ni mica la navegació. Tres ponts més d'aquest sistema hi ha entre Sant Carles i Amposta, els quals proporcionen encara més comoditats que el de la resclosa del mar.

Per conèixer perfectament la gran facilitat que aquests treballs proporcionen per a la desembocadura i entrada dels vaixells, tan difícil a les goles de l'Ebre, el vapor va sortir a fer una petita passejada per la badia, i amb una gallardia admirable va fer la seva entrada i sortida dirigint-ho el capità Ginata. He d'advertir que durant la navegació fluvial el va dirigir el capità D. Cristóbal Torres, que per la seva acreditada perícia i llarga experiència en la navegació de l'Ebre ha merescut de S. M. la condecoració d'Isabel la Catòlica. La nostra excursió ha durat prop de sis dies i en ells no hem experimentat el menor contratemps motivat per la canalització del riu, ja que les dues úniques detencions que vam patir van ser degudes a desperfectes que hi va haver a la màquina. Les comoditats que al vapor se'ns van oferir són dignes de tot encomi, de manera que no abandonàvem el vaixell, més que per visitar i recórrer les obres. Això demostra que el problema de navegació de l'Ebre des d'Escatró al mar ja està realitzat pel que les obres importants que l'empresa anterior havia deixat gairebé abandonades es troben en el dia en estat de prestar els serveis per als quals es van construir.

Segons se m'ha dit, tan aviat com s'hagi celebrat la junta general d'accionistes que ha de tenir lloc el mes de juny, és probable que la Societat traslladi el seu domicili a Barcelona, i es restableixi el servei de vapors oportú per transportar no només els carbons, manganès i altres minerals de la conca d'Utrillas, sí que també els excel·lents blats dels Monegres, l'oli d'Escatró i Casp, els vins del Priorat que aflueixen a Garcia i la regalèssia procedent de les riberes de l'Ebre del qual es fa una important extracció per a França, de sort que sense anar més lluny hem trobat en aquesta badia un vaixell francès fondejat per carregar gran quantitat de regalèssia que hi ha aL dipòsit de la Companyia. Amb els rèdits que proporcioni el reg de la dreta de l'Ebre al delta del qual ha establert un sistema d'esgotaments la companyia anglesa de dessecació, amb els productes que proporcioni la navegació, amb els salts d'aigua que aprofiti la Companyia per a molins i fabricació amb les sínies de sistema àrab que estableixi per a elevar les aigües a terrenys que avui no gaudeixen del benefici del reg podran quedar compensats els sacrificis que s'han fet per arribar a un resultat satisfactori.

Gaietà Cornet i Mas  (maig de 1868)

15/3/2026. Totes les imatges d'aquest article han estat generades amb IA.

____________

Diario de Barcelona, 26 de mayo de 1868, p. 6-8.   

Diario de Barcelona, 27 de mayo de 1868, p. 6-8.   

El vapor Astúries de 362 tones de la matrícula de Gijón va encallar el 26 de setembre de 1878, a les dotze de la nit, a les boques de l’Ebre, al SE de la barra a mil metres del far, quatre hores després d’haver deixat el port de Tarragona (la consignatària en aquesta ciutat era la senyora Irene Vidal vídua de Carabia). Es dirigia a València i als principals ports de tota la costa espanyola seguint un periple que l’havia de portar al port de Bilbao. Navegant vent NO, va tocar amb un banc de sorra. El capità Nicanor Piñole, va creure poder sortir de l'atzucac tot forçant les màquines, la qual cosa no va aconseguir, ben al contrari va deixar completament encallat el vaixell. El vaixell portava 76 pipes d’aiguardent, 50 sacs d’ametlles, 8 d’avellanes i 50 bales de paper, 65 dotzenes d’escombres i 2 fardells de teixit, també alguns passatgers. En veure que no entrava aigua a la nau, la tripulació i els passatgers van romandre a bord fins a l’alba, quan van hissar la bandera d’auxili.

De seguida van comparèixer pescadors de la barra, que van ajudar a baixar els passatgers, i també hi va acudir el canoner Bidasoa. El comandant i la tripulació d’aquest van col·laborar en les primeres tasques de salvament. La tràgica conseqüència d’aquest sinistre va estar el suïcidi del capità; que després d’haver intentat vàries vegades llançar-se al mar, cosa que va impedir la tripulació; a les quatre del matí, fent veure que anava a examinar el rumb al portolà, va entrar a la cabina de coberta, va apagar el llum i es va disparar un tret a la templa, que el va deixar mort. El cadàver va estar dipositat al cementiri de la Cava, en espera de ser traslladat a Tarragona, col·locat en una caixa de zinc. Aquest infeliç, que només portava a sobre una targeta de visita i un paquet de cigars, deixà a Gijón, la seva ciutat d’origen, un fill i una esposa.

____________

Diario de Tarragona del 19/09/1878 i del 29/09/1878.

Barcelona, 20 de febrer del 1846.
Ajuntament constitucional de Barcelona. -Secció de govern.

D'acord amb el que disposa la llei de 9 d'abril de 1842 s'ha procedit a instància del Sr. Carlos Torrents i Miralda a la instrucció d'un expedient d'indemnització de perjudicis ocorreguts en el naufragi de la pollacra espanyola Ibèria, el seu capità D. Martí Rosés, succeït a la platja del Fangar del districte naval de Tortosa en 7 de març de 1840 i punt ocupat llavors per l'exèrcit carlí; en la seva conseqüència es fa saber la formació de l'expedient indicat perquè tota i qualsevol persona que pretengui examinar o contradir allò obrat en aquella instància de l'expressat Miralda, s'acosti a aquesta alcaldia, que per espai de 8 dies a comptar del de la data estarà de manifest l'expedient expressat. Barcelona 20 de febrer de 1846. Erasme de Janer.

El Diario de Barcelona del dimecres 17 de juliol de 1839 publica que a mitjans del proper agost sortirà d'aquest port per a Rio de Janeiro la molt velera i acreditada pollacra Carlota, folrada en coure de primera marca, el seu capità D. Jose Fontanills, admetrà alguna càrrega.
Al mateix temps i per a aquest destí donarà la vela la molt bonica i nova pollacra Ibèria, de primer viatge, el seu capità D. Martí Roses, admetrà alguna càrrega i passatgers per als que té excel·lents comoditats a més del bon tracte i cura que aquest capità ofereix en el seu viatge. Es despatxen al consolat de Bèlgica, carrer de la Mercè, n. 13.

A l’agost trobem la nova pollacra Ibèria que surt del port de Barcelona amb destí al port de Màlaga i no serà fins a primeries de setembre que la nau sortirà amb càrrega de vi per a Rio de Janeiro, Pernambuco (Brasil) i Montevideo (Uruguai). A poc de tornar d’Amèrica, el 7 de març de 1840 naufraga a la platja del Fangar, tot estrenada l’any anterior. Hem tornat a trobar navegant una pollacra Ibèria el 1.846, capità Josep Carbonell. En concret feia un viatge a Marsella amb vi i aiguardent i altres càrregues el juliol, una altra vegada amb fusta, al llarg de 1846 no para. Amb tota probabilitat no era la mateixa, ja que entre 1939 i 1845 no torna a apareix aquest nom en les entrades i sortides del port de Barcelona.

____________

Bibliografia
El Constitucional, 25/8/1839
El Constitucional, 13/9 / 1839
Diario de Barcelona,16/7 / 1846.
Diario de Barcelona, 21/02/1846

Pollacra
Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet (ultra el bauprès), d'una o de dues peces, sense
encreuar i sense cofes, amb vergues i amb el major eventualment proveït de botavara (en la
pollacra rodona), aparellats com els dels bergantins.
Era propi de la Mediterrània i des de la darreria del s XVIII, i mentre durà la navegació a vela
aparellà només veles quadres
Gran enciclopèdia catalana