Els treballs d'història com qualsevol fotografia o imatge deixen milers de bits d'informació fora de l'espai acotat per l'autor. No es pot pretendre que la producció historiogràfica és la història. Remenant documents hom se n'adona, de la quantitat d'informació, significativa per algú, que queda exclosa de les produccions historiogràfiques, quan ja els mateixos documents han obviat una bona part de les dades. La Microhistòria com a recerca d'aquelles exclusions és l'única possibilitat de reescriure una narració històrica de rostre humà, una història per a tothom. I Internet i les TIC ens faciliten totes les eines per fer-ho i per transmetre-ho d'una manera eficient.
 La Microhistòria | 
La Microhistòria, corrent historiogràfic sorgit com a reacció a la crisi de les escoles clàssiques va associada sobretot a Carlo Ginzburg, tot i que el nom microhistòria havia estat utilitzat amb anterioritat per George R. Stewart; la seva obra: Pickett's Charge. A Microhistory of the final Attack at Gettysburg, July 3, 1863, publicat el 1959 i, també, per l'historiador Luis González y González, en el llibre: Pueblo en vilo. Microhistoria de San José de Gracia, publicat el 1968; que ha continuat amb una sèrie d'obres vers la microhistòria. Però va ser el que podríem denominar escola italiana, amb autors com el mateix Ginzburg, Giovanni Levi, Franco Ramella i d'altres, qui va consolidar l'etiqueta als anys setanta del passat segle.
No ha estat elaborada, però, una metodologia sistèmica d'aquest corrent, els mateixos autors no es reconeixen com integrants d'una manera idèntica d'escriure Història. La capacitat narrativa de Ginzburg ha fet que se li associés, en la pràctica, la paternitat de la Microhistòria, quan de fet només aprofundeix amb tres o quatre elements innovadors d'investigació i comunicació (narrativisme, paradigma indiciari, protagonistes marginals) del que a la llarga hauria de ser un ampli cos sistèmic d'utillatge metodològic. Tasca encara per fer. Disposeu de tres enllaços bàsics per saber-ne més:
Què es Microhistoria?
Formas de hacer Microhistoria
Otra invitación a la Microhistoria |
| Viatges |
Aquesta edició en línia del diari del capità Cook, del primer viatge a l'oceà Pacífic ha estat arranjada per permetre compara-lo amb el dels companys de viatge Joseph Banks i Sidney Parkinson, així com amb el relat oficial escrit per John Hawkeswoth publicat a Londres el 1773.
Diaris del capità Cook
Diary of a trip to Australia 1897 by
Nicholson, Evelyn Louise (1867?-1927).
Podeu baixar-vos l'eBook d'aquest text en format PDF.
Diari d'un viatge a Austràlia
El projecte viatges a Victòria possibilita consultar un seguit de vaixells i de viatgers.
Projecte viatges a Victòria |
|
|  | |  | | Història | La història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis escrits. Es contraposa a la prehistòria, que és la disciplina que estudia el passat humà previ a l'aparició de l'escriptura. També s'anomena història el passat humà mateix narrat per la disciplina històrica.
En un sentit més general, el terme Història també es pot utilitzar per designar la Informació sobre el passat (per exemple, Història Natural, o Història Geològica de la Terra).
La història, com a disciplina intel·lectual, no forma part de les ciències exactes sinó de les ciències socials i humanes així com de les ciències literàries. La història es diferencia de l'arqueologia per la seva referència essencial a l'escriptura.
Wikipedia. Català.
Article: Història. |
| |  | |  |
| | | | Historiografia | La historiografia, literalment, és l'"escriptura de la història", nom derivat de l'historiògraf, és a dir, "aquell que escriu la història". El nom designava originalment un conjunt d'obres històriques.
Nombrosos conjuts coherents d'obres històriques – o "historiografies" – existeixen d'un mateix període, oferint generalment punts de vista diferents sobre la mateixa història. Fins a la segona meitat del segle XX, una "historiografia" prenia un caràcter nacional, en el sentit que oferia un punt de vista polític dels esdeveniments. Per exemple, és possible citar la historiografia bizantina de l'Edat mitjana i la historiografia franca; l'última presenta de manera molt diferent el problema sobre la querella de les imatges que va oposar l'Església romana i l'Església bizantina durant l'època de Carlemany.
Per extensió, la historiografia designa la història de l'escriptura de la història. Havent sorgit com a especialitat de la disciplina històrica, la historiografia presenta, generalment, el punt de vista d'un historaidor sobre els seus predecessors i llur treball: historiadors i historiografies. La majoria dels historiadors cèlebres del segle XX van publicar almenys una obra de caràcter historiogràfic, generalment durant la fi de llurs carreres.
La historiografia tracta amb els mateixos problemes que la metodologia, però, l'enfocament d'aquestes qüestions és diferent: esquemàticament es pot dir que la metodologia té com a objecte d'estudi el treball que l'historiador realitza més enllà d'escriure la història, mentre que la historiografia s'enfoca en el treball final dels historiadors. També, la historiografia té, sovint, un caràcter més polèmic. Finalment, les conclusions dels estudis historiogràfics són, generalment, l'origen dels canvis metodològics.
Wikipedia. Català.
Article: Historiografia. |
| | | | |
|
