|
|
Microhistòries de les Terres de l'EbreEl pas de l'Ebre pels exèrcits aliats
 La retirada de València de l'exèrcit francès d'Aragó |
Abans d'emprendre la campanya de 1813 el comandant general Lord Wellington, va escriure un detallat memoràndum de vint-i-nou punts, que va trametre el 14 d'abril des de Freneda al lloctinent general de les tropes aliades a l'est, enclavades a la línia del Xúcar, John Murray. El memoràndum descrivia les accions i els moviments que havien de portar a terme el cos anglo-sicilià en combinació amb la divisió Mallorquina de Whittingham, la divisió de Roche, el segon exèrcit que comanava Elio i el tercer del duc del Parque.
El setge de Tarragona, que era l'objectiu de l'expedició marítima que havia de sortir des d'Alacant constituïa la peça clau del moviment estratègic a l'est de la península que havia d'acompanyar l'ofensiva aliada dirigida per Wellington. La caiguda de Tarragona trencaria la línia de fortificacions franceses i obligaria el mariscal Suchet a retirar-se des de la línia del Xúcar, i de València en general, a l'esquerra de l'Ebre. Cosa que permetria l'avenç dels exèrcits segon i tercer i la seva entrada al Principat.
D'una banda, Lord Wellington podia imaginar diversos escenaris o variants al disseny del seu Memoràndum, fins i tot la possibilitat que fracasses la presa de Tarragona, com així va passar; d'altra banda, advertia John Murray que no podien permetre's una desfeta.
A primers de maig, Wellington posava en marxa la màquina de guerra integrada sobre el paper per 48.000 anglesos, 28.000 portuguesos i les divisions del quart exèrcit espanyol amb 26.000 combatents. Els resultats van estar espectaculars, el rei Josep es va retirar a Valladolid, i el general Hugo va evacuar Madrid el 27 de maig, per fi la derrota francesa a la batalla de Vitòria fitava el principi de la fi de la dominació Napoleònica al sud dels Pirineus.
El dia 31 de maig l'expedició marítima a les ordres de Murray salpava d'Alacant amb els anglo-sicilians i la divisió mallorquina de Whittingham, al voltant de 14.000 infants i 700 cavalls, l'artilleria i els bagatges. Dirigia el comboi i l'esquadra el contraalmirall britànic Hallowell. El 2 de juny els velers eren davant el port de Salou. Van desembarcar al dia següent sense novetat. El 9 i el 10 van arribar informacions dels moviments de les tropes franceses procedents de Barcelona i de València que acudien en auxili de la guarnició de Tarragona. De fet l'avantguarda de Suchet era el 10 de juny al Perelló. L'11 van arribar a Vilafranca, procedents de Barcelona 8000 infants a les ordres de Maurice Mathieu. Murray va fer reembarcar a pressa l'expedició tot deixant a terra 18 canons de gros calibre. Va fer volar el fort del coll de Balaguer que havien conquerit als napoleònics i en arribar William Bentinck procedent de Sicília va assumir-ne el comandament quan la situació era tan confusa que corroborà la decisió de retirar-se.
Tot i que l'expedició va acabar en fracàs, agreujat pel naufragi d'alguns transports a les boques de l'Ebre les conseqüències no van ser del tot negatives, doncs també les columnes franceses havien retrogradat sense conèixer la força real de l'enemic ni plantar-li cara. No s'havien perdut homes ni cavalls, el material abandonat es podia reposar i l'exhibició de mobilitat de l'armada britànica que va obligar el mariscal Suchet a fer marxes forçades condicionaren la seva futura capacitat ofensiva.
En retornar el duc de L'Albufera a les bases valencianes va prendre l'ofensiva en el front del Xúcar, però La nit del 28 va suposar una inflexió definitiva dels imperials, en saber Suchet de la derrota de Vitòria, va retrocedir aquella mateixa nit a Requena. El 3 de juliol va evacuar, Xàtiva i Líria. El dia 5 a les dues de la matinada va començar l'evacuació de València, aquell mateix matí entraven les tropes del general Villacampa a la ciutat, el segon i el tercer exèrcit van iniciar el moviment general d'ocupació del territori que abandonava l'exèrcit francès d'Aragó.
|
|
|
| © Amadeu Murià, Historia.org 2005. Tots els drets reservats. Darrera actualització: diumenge, 4 / maig / 2008. |  | Les reproduccions de textos de la Wikipedia són d'us lliure i els logos aliens mantenen els drets dels seus autors o propietaris. |
|
|
|
